58 dies a Nova Zelanda

Què és un kiwi? Una fruita, una au o un habitant de Nova Zelanda?

Hot Water Beach

Les tres coses!

Durant quasi dos mesos (12 octubre a 10 desembre) hem visitat les dues illes de Nova Zelanda durant la seva primavera. Així, 2016 és un any afortunat per nosaltres, amb una primavera de 3 mesos a Grècia i una altra de 2 mesos a NZ. Trobareu un esquema de les previsions de ruta a:

https://goo.gl/maps/4siHf6zG6vD2 (illa Nord)

https://goo.gl/maps/arKg1V386Yr (illa Sud)

Paisatge. Canviants, superbs, immensos, variats, d’una bellesa tan forta, que a estones havies de respirar fons. De llacs blau turquesa a cims nevats, d’icebergs flotant a flora autòctona que omplia les muntanyes de colors fins molt amunt: muntanyes cobertes de ginesta, platges plenes de buixacs, o les lilís del M.Cook. Volcans, gèisers i terratrèmols viscuts. De platges de sorra escandalosament groga i aigües verdes a fars dempeus contra vents i tempestes. Prats i turons plens de bens i vaques. Quilòmetres sense trobar ningú. Centenars de senders per caminar arran de mar i pujar cims.

Gorja Karangahake. Waihi. Nova Zelanda. Foto: gloriacondal

Gent. Barreja de races, llengües i religions. Un país divers, obert, amable, sempre disposats a donar-te un cop de mà. Els aborígens (maorís) conviuen amb pau i s’enamoren de kiwis i al revés. Les caixeres de supermercat, cambrers de bars, conductors… tots semblaven feliços i t’obsequiaven no només amb un somriure sinó preguntant si estaves bé, si el dia havia estat bo… Les dones, especialment, són fortes, segures, com si el fet de ser un element central en les primeres pioneres els hagués donat un caràcter lluitador, ferm, acostumades a organitzar i a manar. La majoria dels allotjaments on vam estar, eren dones qui ho portaven.

Clima. La seva primavera s’assemblava més, a estones, a la nostra tardor. A la illa Nord vam tenir bon temps, amb ruixats gairebé cada dia, que no ens van trastocar els plans. Al sud va ser diferent; de clima més dur, les tempestes duraven, s’hi sumava el vent, i de vegades teníem cel tapat tot el dia i el següent… A la meitat sud (glaciars, Alps, fiords, Catlins…) va ser especialment plujós, llevat d’alguns dies. La temperatura mínima va ser de 5º. Les màximes, al voltant dels 20º. Els allotjaments estan preparats, amb calefacció i mantes.

Glaciar Nova Zelanda. Foto: gloriacondal

Llengua. Ens havien advertit de les peculiaritats de l’anglès, però no hem tingut dificultats afegides a les habituals de parlar anglès. Potser a l’illa Sud ens costava més entendre’ls, però res greu.

A 4.803 km del Pol Sud. Slope Point. New Zealand. Foto: gloriacondal

Dormir i menjar. Hi ha tot tipus d’allotjament, des de càmpings, cabanes, motels, apartaments… i molta gent que viatja en autocaravana o furgoneta. Nosaltres hem estat en motels, apartaments i algun bungalow. Hem pagat, de mitjana 90€ per dia.

Musclos verds. Nova Zelanda. Foto: gloriacondal

El menjar pot ser de tipus ràpid (hamburgueses de carn o de peix, amb mooooltes chips, pizzes), o en cafeteries, bars o restaurants, variat, des de sopes, amanides, peixos (sempre arrebossats!)… o plats més elaborats, i amb dret a tota l’aigua que vulguis. Si prens cervesa o vi, la factura puja uns 6 € més per beguda, mínim. Per plat, de 14, 20 € cap amunt. Ens preparàvem l’esmorzar a casa i el sopar, quasi sempre.

Nivell de vida. És més car que a Catalunya i que els EUA. Les visites a parcs geotèrmics, fiords, etc són cares. Els ferris també són cars. En canvi, la majoria de museus són gratuïts. El preu de la gasolina és similar al nostre. La roba, caríssima. El menjar dels súper, una mica més car. Els llibres també.

Per acabar, el país ens ha encantat. La gent també; el nivell d’educació es palpa. El clima a la illa Sud hi havia moments que ens ofegava, però hi posàvem coratge… i ens ens sortíem. Hem fet gairebé tot el que teníem previst, que és molt (més totes les sorpreses que et trobes sobre la marxa).