A Nova Zelanda es pot caminar a tot arreu: vorejant costes, en camins de ronda, en alta muntanya, als Alps neozelandesos, i en multitud de senders de parcs nacionals. Si són caminades fàcils parlen de «walks»; si tenen més dificultat, fan «tramping».

El sender més llarg

Te Araroa és el sender per excel·lència i un dels més llargs del món: fa 3.000 km i va del cap Reinga, al nord de l’illa Nord al cap Bluff, al sud de l’illa Sud.

Els GR

Els Great Walks (equivalents als nostres GR) són molt populars. N’hi ha que es poden fer amb pocs dies, alguns de poca dificultat. Us en detallem alguns:

Illa Nord

Coromandel Coastal Walkway 7 h

Tongariro Northern circuit: 43 km – 3-4 dies

Matapouri-Badia de Whale. Northland. Nova Zelanda. Foto: gloriacondal

Península de Coromandel. Nova Zelanda. Illa Nord. Foto: gloriacondal

Illa Sud

Marahau. Abel Tasman NP. Nova Zelanda. Foto: gloriacondal

Awaroa-Tonga Quarry. Abel Tasman NP. Foto: gloriacondal

Abel Tasman Coast Track: 54 km – 3 a 5 dies

Heaphy Track: 78 km – 4 a 6 dies

Kepler Track: 60 km – 4 dies

Milford Track: 53 km – 4 dies

Te Anau-Brod Bay. Kepler Track. Nova Zelanda. Foto: gloriacondal

Parc nacional Aoraki o Mt. Cook. Dels 23 cims més alts de 3.000 que hi ha al país, 19 són aquí. L’Aoraki (o Cook), que dóna nom al parc, fa 3.724 m. Es pot escalar, però també es poden fer caminades.

Hooker Valley Track. Aoraki NP. Foto: gloriacondal

Nosaltres hem fet trams de camins de ronda a la costa nord-est de l’illa Nord, a la península de Coromandel i a l’illa Sud hem fet trams del PN Abel Tasman, Kepler Track, Catlins i Aoraki (Hooker Valley Track)… Segurament el dia més emotiu va ser el que vam estar envoltades dels dos mils, al llac Mueller, a sota mateix de l’Aoraki. Us deixem amb un fragment del diari d’aquell dia:

Aoraki – Cook Mt. Llac Mueller. Nova zelanda. Foto: gloriacondal

«L’Aoraki no es veu, està envoltat de boires. Baixem fins al nivell del llac Mueller i voregem el tros fins al riu. Alguns trossos d’icebergs floten enmig de l’aigua. Un xicot s’hi acabat de banyar, uff! Tornem a pujar al mirador. Ha parat de ploure i els núvols comencen a marxar. A l’altra banda del llac tenim els cims de Footstool (2.764 m), Copland Pass (2.650 m), Mt Beatrice (2.590 m). Al costat contrari hi ha el Glaciar Tasman i entre aquest i el llac, uns quants dos mil. Anem mirant i els núvols cada cop van escampant més… es comença a endevinar el cim de l’Aoraki… es va destapant, fins que llueix sencer, clar, blanc, punxegut. Ja el tenim, ja el tenim, ja el tenim!!! Privilegi (o premi, després de tants dies de no poder veure ni poder fer coses per culpa de la pluja, el vent i la boira). Ja el tenim. Aleshores ens hi recreem, mirem, fem fotos, tornem a llocs per fer-les ara sí, de cos sencer i seguim mirant. I no només l’Aoraki, la resta també comencen a desfer-se de les boires i els veiem en tota la seva esplendor. Sensació única, a 360º envoltades de cims nevats. Felicitat en estat pur.»

Cliffs Clay. Omarama. Nova Zelanda. Foto: gloriacondal

Més informació sobre excursions i caminades a Nova Zelanda:

http://www.lonelyplanet.es/noticia-las-antipodas-a-pie-96.html

http://www.wikiloc.com/rutas/senderismo/nueva-zelanda

Veure recorregut complet