Si cerquem a Google Christchurch + terratrèmol, surten 433.000 resultats en anglès (i 1.470 en català). Quan vaig preguntar a l’amo del motel si era fàcil aparcar al centre, amb molta ironia em va dir: «Sí, hi ha molts espais buits». La 2a ciutat del país ha après a conviure amb els terratrèmols. I a sortir-se’n, a costa de dolor, solidaritat, diners, perseverança… però el millor qualificatiu és el de resilicència. L’altre factor és l’art. Sense art, aquesta ciutat no se n’hauria sortit. «Te ao hurihuri», segons els maorís, significa que el passat té molt a veure amb el present i per això, els terratrèmols donen l’oportunitat de reconsiderar la història.

185 empty white chairs. Christchurch. Foto: gloriacondal

A Christchurch sempre hi ha hagut terratrèmols, i els darrers van fer mal. El de setembre de 2010, de nit, magnitud 7,1, amb desperfectes a edificis i serveis però cap mort. El següent, pocs mesos després (febrer 2011), de dia, magnitud 6,3. Hi ha 185 morts, molts ferits i nombrosos edificis cauen. Al museu Quake City ho expliquen molt bé. La resta, la veiem al carrer: grues i solars.

The cardboard cathedral. Christchurch. Foto: gloriacondal

A l’espai 185 Empty White Chairs, hi ha una instal·lació de seients blancs per cadascuna de les persones mortes. A pocs metres, una catedral de cartró i fusta (Cardboard cathedral) per substituir la de pedra, molt afectada. Provisional. Un altre espai, Re:START Mall, un laberint de botigues i llocs de restauració dins de contenidors, ple de vida i color. Provisional. Potser a la vida no hi ha res definitiu.

Antiga catedral Christchurch. Nova Zelanda

Una paret buida? Un mural. Un jardí pelat? Una escultura. Un espai buit? Palets. Una gran plaça? Arcades de fusta. Hi ha molta gent al darrera, per exemple Gap Filler, una organització que fa propostes per omplir els espais buits. Sense imaginació, sense art i els artistes, la ciutat no hauria sobreviscut, perquè ha estat això el que li ha permès trobar nous camins, lluitar contra la destrucció i trobar noves formes de viure.

Els primers dies després del terratrèmol, com que no tenien llum, un grup de ciclistes va muntar un sistema de generadors connectats a un munt de bicicletes, els ciclistes van pedalar plegats i van generar electricitat suficient per fer una sessió de cinema al carrer.

Christchurch. Edificis de colors. Nova Zelanda. Foto: gloriacondal

Tota la ciutat respira art: edificis, escultures, instal·lacions, murals… Aprofitar allò vell per donar-li altres utilitats. Reciclar. En situacions de crisi, la cultura i l’art són més importants que mai. Com el vell himne Bread & Roses, necessitem allò material, el pa, però també volem l’art, les roses.

Re:Start. Christchurch, Escultura. Foto: gloriacondal

Llocs interessants: C1 Expresso edifici d’una antiga oficina de Correus on encara funcionen els tubs per on passava la correspodència. A dins hi ha materials reciclats, com làmpades, una màquina de cosir però que és de cafè…. New Regent St. un petit tram de botigues estil casetes de centre comercial, del 1932. O Juction Cathedral, unes galeries comercials on passa el vell tramvia (1905) pel mig.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Una porta amb flors davant l’antifa façana de la catedral, un gran tauler d’escacs al terra amb fitxes per jugar, una instal·lació de banderoles de colors entre quatre pals de banderes… i serpentejant, el riu Avon, amb ponts, una sínia, i un lloc per embarcar inclòs un gondoler.  El Bridge of Remembrance, amb una gran porta-arc sobre el riu que recorda els morts a totes les guerres on NZ ha participat.

Christchurch Art Gallery. Outside. Nova Zelanda. Foto: gloriacondal

L’imponent edifici de Christchurch Art Gallery, que evoca les corbes del riu, ple d’art dins, però també a fora. The Arcades Project, arcades de fusta enmig d’un gran espai buit pensades perquè es puguin cobrir amb lones, posar-hi llums, etc, per tant, per acollir qualsevol esdeveniment. L’Arts Centre, un conjunt d’edificis neogòtics, força afectats pel terratrèmol. El Canterbury Museum té ciència, història, geologia… El Jardí Botànic amb més de 10.000 exemplars diferents d’arbres i plantes… i més.

Boques que són lletres. Christchurch. Foto: gloriacondal

Un article interessant: Vida després d’un devastador terratrèmol: http://ideas.ted.com/christchurch-in-pictures-life-after-6-3-earthquake/

Nosaltres vam viure en primera persona el terratrèmol del novembre de 2016 de Kaikoura, de 7,5. Érem a Motueka, a uns 400 km, però ens vam despertar a la nit que el llit semblava una barca. I les hores posteriors va continuar, amb menys intensitat. Quan ens vam llevar vam saber que hi havia 2 morts, nombrosos edificis caiguts i la ciutat estava aïllada. 700 turistes hi van restar atrapats dies fins que els van evacuar per aire i mar. Fins al cap de 15 dies no van obrir escoles i van començar a circular alguns vehicles per carretera.

Mural Christchurch. Nova Zelanda. Foto: gloriacondal

Un cop a Christchurch, cal anar a la península de Banks, al Pade forma de roda dentada, amb ports i badies que queden endins. La Tourist Drive (Summit Road) passa pel que era el cràter del volcà, amb vistes fantàstiques des de Barry’s Bay i el morro que treu la petita peninsuleta d’Onawe, a Akaroa, passant per Duvauchelle i Robinson Bay. Akaroa, a 80 km de Christchurch, respira vida francesa, en un paisatge deliciós. A la banda nord, val la pena recórrer la costa de Lyttelton a Governor’s Bay. Un oceà Pacífic que enamora.

Peninsula Banks. Nova Zelanda. Foto: gloriacondal

Veure recorregut complet:  https://gloriacondal.com/2016/12/19/58-dies-a-nova-zelanda/