Sydney, tot i no ser capital d’Austràlia, n’és la ciutat més gran, amb prop de 4.500.000 d’habitants. Com si de cop, tots els habitants de Nova Zelanda es concentressin en un espai així! Sydney ens ha sorprès, en ha encantat i ens ha enamorat.
Darling Harbour. Sydney
Teníem dos dies i no ens podíem encantar. El primer dia vam anar al petit port Darling Harbour, molt a prop d’on ens allotjàvem. El contrast entre d’on veníem (Christchurch) i allò va ser brutal. Multituds al carrer. Cafès i bars plens. Cockle Bay, Pirmont Bridge, Museu Marítim… Gratacels immensos, música, llums de mil colors reflectits a l’aigua.
L’endemà baixem a peu per Pitt St. fins a mar. Carrer llarg, ample, amb trànsit, bancs, botigues, gent amb pressa, cotxes… Al port, Circular Bay, agafem un ferri per anar a Manly, una ruta on el més important és el viatge, per les vistes del pont, els gratacels i l’Òpera. Una península on es permeten el luxe d’indicar a l’oest: Sunset i un altre, a l’est, Sunrise.
Tornant, anem a The Rocks antic barri de treballadors salvat de l’especulació urbanística, amb molt ambient: galeries d’art, pubs, paradetes al carrer… Després pugem al pont per travessar-lo a peu (3 km); a cada pas, noves vistes de la ciutat. Des de l’altra banda baixem a Luna Park, una mena de Tibidabo, per tenir noves vistes, i després ho fem cap a la banda contrària, la punta Kirribili. Tornem a quedar embadalides mirant l’Òpera, el pont i tot el panorama. De nit, el carrer bull de gent. Fem una cervesa a Phillips Foote, però és tanta la remor, que sortim i comprem un entrepà en una paradeta del carrer i ens el mengem davant del Museu d’Art Contemporani.
Syrdney. Downing Centre. Foto: gloriacondal
L’endemà anem al nord de Hyde Park. A la cantonada amb Liverpol, un edifici d’art deco del 1908, Downing Centre, abans grans magatzems, ara seu de tribunals. Al parc, el Memorial ANZAC per recordar els soldats i infermeres que van lluitar a la I Guerra Mundial; al davant, un llac anomenat «Pool of reflection» i a pocs metres, un conjunt escultòric que recorda els aborígens australians morts en la mateixa guerra. Ara en celebraven el centenari.
Des del parc, vistes permanents de la Sydney Tower, entre arbres i altres gratacels. Després, la Catedral S. Mary of the Cross, neogòtica, del 1868. Més avall, Barracks Museum (1819), una presó per a homes i nens on van passar-hi més de 50.000 convictes. Continuant per Macquarie St, The Mint, un hospital finançat amb més de 200.000 libres de rom conegut com the Sidney Slaughter House. De fora estant recorda una casa colonial d’estil francès.
A la mateixa vorera avall, State Library una biblioteca enorme, i després els Jardins Botànics, animats, amb gent fent picnic, un trenet que els recorre… fins arribar a la petita badia Farm Cove; allà caminem fins a Macquarie’s Point amb una vista xula dels gratacels, l’edifici de l’Òpera i el pont.
Intallació Sydney art spiral to support refugees. Foto: gloriacondal
Dinem al restaurant de l’Opera House, fem un cafè a fora i continuem camí cap al port. A First Fleet Park trobem un grup de dones de l’Escola d’Art que fan fet una instal·lació efímera en record de les dones refugiades, en forma d’espiral. Ens conviden a recórrer-la, agafar un cor embolicat i guardar-nos la tela per escriure-hi un desig i penjar-la amb un llacet vermell en una tanca. «In any language» ens diuen; els diem que som catalanes i escrivim: “Pau, amor, justícia”. Pugem amunt per George St, entrem a Queen Victoria Building un edifici preciós, ara centre comercial… i… s’ha acabat!
Hem caminat molt. No sabem si molts dies ens atabalaria, però marxem amb ganes de tornar-hi. Val la pena consultar aquest web sobre la ciutat.
Gloria Condal 