Arribem a l’immens aeroport construït pels americans durant la Segona Guerra Mundial. Després, les grans pistes foren utilitzades pel Concorde i els Yakolev russos. Ara hi aterren els avions que la connecten a les altres illes i hi passegen els llangardaixos amb força impunitat.

Calçada Gegants. Ribeira Maloas. Santa Maria Açores. Foto: gloriacondal

La superfície de l’illa és un xic més petita que la ciutat de Barcelona. De poca activitat sísmica comparada amb altres illes de l’arxipèlag, també és la més seca. Hi viuen uns 5.400 habitants. La costa est és la més bonica. Des del sud i pujant cap a l’est, hi ha a Ribeira Maloás l’anomenada Calçada dels Gegants, formacions basàltiques hexagonals en una cascada. N’havíem vist altres vegades, però la pau (estàvem soles), el solet i els sons de l’aigua i les granotes ens van extasiar.

Far Gonçalo Velho. Sta Maria Açores. Foto: gloriacondal

La Ponta de Castelo amb el far Gonzalho Velho, fundador de la capital, és el punt més proper al continent. A sota, les ruïnes de l’estació balenera que va funcionar fins el 1966.

Badia Maria Sta Maria Açores. Foto: gloriacondal

D’aquí fins a la ponta do Castelete hi ha la badia de Maia, estret nucli entre mar i muntanya, amb una piscina natural i un saltant d’aigua, Aveiro, de 300 m, tocant als bancals de vinyes construïts el 1579. Una petita ermita, de la Verge dels Plaers (oh!) i el restaurant la Grota, portat per l’Aida, una dona potent (no us perdeu la sopa de peix o el peix a la brasa). Endins i amunt hi ha el poble de referència, Santo Espírito, la parròquia verda (color predominant a les cases i xemeneies), amb l’església del 1779 dedicada a la Purificació, amb una façana tripartita d’esses.

Esglesia Sto Espirito. Santa Maria Açores. Foto: gloriacondal

Més al nord, Sta. Bàrbara a l’interior, on domina el blau. Fem el sender PRC3 Entre serra e mar. A la costa, S. Lourenço, amb la millor platja de l’illa. La baixada, amb 3 miradors, és esplèndida. Des del nord hi ha el mirador d’Alagares (difícil arribar-hi); per tenir vistes des del sud, baixant la carretera n’hi ha més: terrasses de vinyes fins a caure al mar. Bellesa verda i blanca. Mengem de cara al mar un peixe vermelho o veja i som felices. L’estricta normativa urbanística de protecció no permet hotels, només és una petita franja de terra entre el mar i la muntanya que puja amunt, farcida de terrasses de vinya fins a dalt. Així han garantit la protecció.

S Lourenço Sta Maria Açores. Foto: gloriacondal

A prop, Poço do Pedreiro, a l’altra banda de la carena, una antiga pedrera rehabilitada: un so eixordador ens deixa bocabadades: a la bassa hi nien batracis i molts tipus d’aus, a més d’una flora abundant. Les que feien més xivarri eren les granotes verdes. Després pugem a sobre, al cim Vermell per un bosquet de laurisilva, amb vistes a 360º.

Poço Pedreiro. Sta Maria Açores. Foto: gloriacondal

Al centre de l’illa, el Pico Alto (587 m), on fem el sender circular PRC2, al voltant per dins d’un bosc on dominen uns arbres enormes, les criptomèries. Del cim, vistes de tota l’illa.

Barreiro da Faneca. Sta Maria Açores. Foto: gloriacondal

Al nord-oest hem pujat els graons de la petita església de Fàtima a Feteiras do Baixa, hem trepitjat les dunes rogenques del Barreiro da Faneca (si heu vist algun desert o zona de dunes, això és prescindible) i hem arribat a Anjos, la ciutat on va desembarcar Colom el 1493 després de l’aventura americana.

Anjos Sta Maria Açores. Foto: gloriacondal

Vila do Porto, la capital, està construïda dalt d’un turó entre dos precipicis. A la punta, el fort S. Bras, amb 9 canons de defensa mirant al mar. Durant anys, els corsaris algerians feien molt mal. Al darrera del fort, les cases.

Vila do Porto Sta Maria Açores. Foro: gloriacondal

La vil·la és un carrer principal de baix a dalt, amb cases, algunes botigues, serveis, bancs… i cases abandonades. Un mercat municipal modern, una biblioteca preciosa, alguns bars i hotels. Del port surten un parell de ferris a la setmana cap a S. Miguel (2:30 h). Del moll es veuen els aerogeneradors que donen quasi tota l’electricitat que l’illa necessita. «Nos oyes, Mariano?»

Processó Cristo Milagros Vila do Porto. Sta Maria Açores. Foto: gloriacondal