Vila Nova de Corvo Açores. Foto: gloriacondal
A Corvo va arribar, fa uns quants anys, un paquet de llibres de Mollet, en resposta a una carta demanant-ne. Va ser la 1a vegada que vam saber que era una petita illa de les Açores. I vam pensar que un dia hi aniríem. Quan el dia va arribar era dimarts i 13 i no presagiava res de bo. La barqueta que hi arriba (hi caben 12 persones) té fama de bellugar molt. (Convé comprar amb temps els bitllets per internet, perquè s’omple de seguida!). De les persones que hi anàvem, 8 eren un grup de testimonis de Jehovà i vam pensar que tan ben acompanyades, Nostro Senyor no ens abandonaria. Però el primer ensurt va arribat abans de pujar-hi. Potser no podrem tornar, ens diuen!
Barca Flores-Corvo-Flores. Foto: gloriacondal
Corvo es va començar a poblar cap a la meitat del XVI. Ara hi viuen 450 habitants, i no perd població. Va ser la primera illa en tenir Internet (per compensar allò de l’aïllament) i ara té una xarxa gratuïta per tot el poble, construït al vessant més amable del cràter. El més interessant és pujar al Caldeirao i caminar-hi. Entrem al primer bar que veiem i demanem algun taxi. Un client treu el mòbil, fa una trucada i un minut deprés tenim el Joao allà, que ens puja amunt (6 km) amb una furgoneta.
Però quan ja ha girat cua, veiem que la boira és molt espessa, i la caldera ves a saber on para. Fa un vent, fortíssim, tant, que ens posem a donar voltes com baldufes sense poder controlar el cos, pensem que d’un moment a l’altre començarem a volar, o pitjor, caurem a la caldera. Intentem frenar, veiem una fusta a uns metres i anem cap allà a agafar-nos-hi. Salvades! Allò de la «bona passejada» que ens ha dit el Joao era pura ironia.
Ens abriguem bé, ens treiem les ulleres (la humitat de la boira les mulla i no s’hi veu). Intentem tirar amunt per un camí que porta a les antenes i té vista, però res. Mirem si veiem de nou el sender, però no es pot caminar en aquestes condicions i decidim baixar a peu per la carretera. Anem a bon ritme, mirant al nostre voltant (10 m). Passem de llarg d’un poble abandonat, ara reialme de vaques i cavalls. Creuem algun tractoret o cotxe vell… fins que arribem al mirador sobre la ciutat, on ja veiem la costa, el poble, el port i la pista d’aterratge del aerogare. Just llavors aterra una avioneta.
Molins Corvo. Foto: gloriacondal
Ja és migdia i mengem en un restaurant proper a la torre de control un peixao grilhado excel·lent. Al davant tenim 3 molins recuperats. Al centre, entrem a l’església Ntra Sra. de los Milagros, amb una imatge flamenca del Renaixement que diuen que va protegir els 200 habitants davant 10 naus de pirates algerians el 1632.
Biblioteca Corvo. Foto: gloriacondal
Anem a la biblioteca i preguntem a la bibliotecària si hi ha algun llibre dels que Mollet va enviar; llavors ella no hi treballava però recorda alguna cosa de l’escola i hi truca. La mestra que s’hi posa no en sap res, recorden una campanya que van fer per recollir llibres, perquè no en tenien, si hi volem acostar… Llàstima, perquè és hora de tornar a la barca. Confiem que hagin tingut bon ús.
Escola de Corvo. Foto: gloriacondal
Al port, els de Jehovà ja hi són i a les 5 en punt salpem. La tornada és més moguda (gràcies, Biodramina). No ens hagués importat passar-hi un parell de dies més.
Gloria Condal 