Imagineu-vos els habitants de Mollet, si fa no fa, no amuntegats en poc més de 10 km2, sinó en 400! Viurien molt més espaiats, oi? Doncs això és l’illa de Terceira: 400 km2 per 56.000 habitants.
Tenen noms de poblacions que sonen molt patriòtics, com la capital, Angra do Heroismo. El cognom ve per dos motius: per la resistència als espanyols en temps de Felip II i per haver acollit el rei constitucional Pedro el 1833, dues coses que els honoren. El gener de 1980 un terratrèmol va devastar la ciutat; la van reconstruir i ara és Patrimoni de la Humanitat. Un sisme, aquell, que va tombar esglésies, miradors i tot el que va trobar. A molts llocs, trobes plaques diuen: «construït el …. destruït el… reconstruït el…» La lluita de les persones amb la natura. La 2a ciutat és Praia da Vitoria. El cognom aquí ve perquè Terceira es va posicionar amb la Constitució i va patir el setge de les tropes absolutistes, que van acabar perdent en una batalla a Praia.
El cim més alt és Sta. Bàrbara (1.021 m), s’hi arriba amb cotxe i no tens la sensació de ser gaire amunt. És ple d’antenes i prescindible. En canvi, la petita Serra do Cume (540 m), és un lloc coquetó, sobretot al capvespre, amb la visió dels terrenys quadriculats, verds, tancats amb murets de pedres. La Caldeira Guilheume Moniz. és la més gran de l’arxipèlag (15 km de diàmetre), però està tan desdibuixada que te l’has d’imaginar. Com a gruta potent tenen Algar do Carvao, similar a la Gruta das Torres de Pico.
Les carreteres són bones i també hi ha força transport públic. Com a curiositat, els «imperios», que no són allò que volien els Reis Catòlics i d’altres, sinó unes capelles que solen estar al costat de les esglésies, amb una decoració molt vistosa. En aquesta illa, s’emporten el premi.
Tenen una base militar nord-americana tocant a Praia. És la moneda de canvi que van pactar quan a EUA els van “convidar” a deixar aquella illa inhòspita i anar a viure-hi. Per això el “Trio de les Açores” es va reunir en aquesta illa quan llavors Durao Barroso era president de la UE. Allà van acordar envair Iraq.
Hi hem estat tres dies, i ha estat suficient. Pel que fa a l’allotjament, una mansió impressionant, amb vistes a la badia de Praia. Quan vam enviar fotos a la família, ens van dir que era com la casa de Messi (suposem que amb el casament les revistes del cor n’han fet reportatges…).
I per acabar de manera més literària, un nom molt vinculat a Terceira: Almeida Garrett, poeta i escriptor nascut a Porto, a estones compromès en política, que s’estimà l’illa com si fos la seva petita pàtria.
Gloria Condal 