Ens van agradar, al nord-oest, la Ponta do Barca, un racó de lava que fa una cala d’aigües i colors excepcionals, amb una roca al davant amb forma de balena. A dalt, un far preciós, envoltat de lava.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

A la mateixa costa, més avall, Porto Afonso, una cala de lava negra d’una erupció recent. Les parets dels penya-segats són un mapa obert de la seva història. Al petit port, coves on es guarden petites barques.

A la Serra Branca pugem al volcà de Caldeirinha (380 m), petit, coquetó, la caldera del Pedro Botero… i vistes a gran part de l’illa. Ja al sud-est, Carapacho amb les petites termes, seguit de Ponta da Restinga, amb un far i uns illots davant.

El més espectacular de l’illa és la Caldeira, amb la Furna do Enxofre, on s’arriba per un túnel, l’únic de les Açores, una cova impressionant on es baixa per una torre com una mena de far al revés, de dalt a baix, per una escala de 184 graons, acabat de construir el 1939. A baix, un arc perfecte, un petit llac, i el cor del volcà, viu, deixant anar CO2, que es controla. I una petita “furna” que llença vapor i fa xup-xup! A prop, altres punts com la Gruta de Maria Encantada i la furna do Abel. Recomanem fer tota la volta a la caldera per la pista que hi ha, amb vistes, si fa bon dia, a les illes de Terceira, Sao Jorge, Faial i Pico.

Quan marxàvem, vam trobar a l’aeroport la noia de la casa rural on estàvem amb la seva filla. Anaven a Terceira, a l’otorrino. Hi havien de fer nit. Desavantatges de viure en una petita illa.

Hi ha una altra illa a les Canàries amb el mateix nom, la Graciosa encara més petita.