Una setmana a Buenos Aires

buenos aires tango

Barri San Telmo Buenos Aires. Tango. Foto: gloriacondal

Buenos Aires és tango, el veus ballar al carrer o pots pagar per un concert. Però és molt més. On no s’arriba a peu s’arriba amb la targeta SUBE de tots els transports de la ciutat. I sinó, preguntes, la gent és amable, generosa, oberta, dolça i culta. Acostumada a lluitar per sobreviure.

buenos aires piazzola

Escultura Piazzola Buenos Aires. Foto: gloriacondal

Vam arribar-hi amb Level (767 € a/t sense extres), quan els jacarandas començaven a florir, a mitjans d’octubre i ens vam allotjar a pocs metres del c/Independència, en un B&B de Defensa, al barri S. Telmo. Encant, personalitat, llambordes i un mercat d’artesans i brocanters, la Feria San Telmo els diumenges que atreu centenars de persones.

buenos aires catedral

Catedral Buenos Aires. Foto: gloriacondal

A 15’ a peu, al nord, teníem la Plaza de Mayo, amb la història de les madres-abuelas, i dels que van fer la guerra a les Malvines. L’antiga església colonial ara és museu i la catedral sembla un temple grec, amb el mausoleu de San Martín el libertador. Al fons, la Casa Rosada. D’allà, el c/Florida, de vianants, amb 2 llibreries, una un Ateneo imponent, 2 galeries comercials en edificis rehabilitats, Galeries Güemes i Galerias Pacifico, esplèndida, connectada al Centro Cultural Borges. A prop, el cafè Florida Garden.

buenos aires plaza mayo

Plaza Mayo Buenos Aires. Foto: gloriacondal

A 13’ a peu, a l’est, treníem Puerto Madero, el barri més nou i luxós, gratacels inclosos. Antics magatzems d’obra vista convertits en oficines, habitatges i restaurants. Un passeig imponent per diferents dàrsenes. Més a l’est, la costanera, una franja-passeig tocant als aiguamolls del riu, sempre ple de famílies, quitxalla, joves jugant, tombats, menjant i bebent. El poble de sempre versus la burgesia de l’altra costat a Puerto Madero.

costanera buenos aires

Costanera Buenos Aires. Foto: gloriacondal

A 30’ a peu, a l’oest, teníem la plaça de la República amb l’obelisc en una avinguda, 9 de juliol, que fa més de 100 d’ample. A prop, el teatre Colon i també el Congrés i els jardins. Allà hi havia acampats un grup d’indígenes reivindicant romandre a les seves terres. Més al nord, a l’av. Sta. Fe, la llibreria-teatre ATENEO, potser la que ens ha agradat més de tot el món. Un teatre convertit en llibreria! I encara més al nord, el cementiri de Recoleta, lloc de descans permanent d’il·lustres de la pàtria, entre d’altres, l’Eva Peron. I d’allà, cap a les galeries Patio Bullrich on es feien subhastes de bestiar (encara es veuen les columnes amb caps de cavall, vaques, porcs, etc).

libreria el ateneo buenos aires

Libreria El Ateneo. Buenos Aires. Foto: gloriacondal

A 30’ a peu, al sud-est, el barri de la Boca, amb el carrer del Caminito i voltants, el museu Benito Quiriquela Martin, l’estadi de la Bombonera… i de fons, la digne lluita d’un barri per la supervivència.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Dues escapades: a Tigre, 35 km al nord, amb el delta del Paranà i del Rio de la Plata, immens, amb illots. Agafem la barcabus a «Tres Bocas», amb majoria de gent d’allà. Laberint de canals entre aigua beig pel ferro («ese viejo río color de león», que deia Borges). Moltes cases, torres, terrenys a les ribes, alguns dels molls molt deteriorats i força circulació de barques, catamarans i llanxes, més algun caiac. Hi viu gent de classe mitjana, alguns alta i d’altres humils. Recorregut els senders al voltant dels «arroyos», veiem l’escoleta que encara funciona, amb una part dedicada a Centre de Jubilats (s’acaba la canalla però augmenten els vells!). i retornem sense pressa; la tornada és molt més ràpida perquè ens aturen a pocs llocs. Dia de pau.

Tigre

Delta del Tigre. Foto: gloriacondal

La 2a escapada és a S. Antonio de Areco 115 km al nord-oest (amb bus unes 2 h), exemple d’una població «gaucha» en terres fèrtils. Té artesania de cuir i plata. El centre és la plaça Arellano, amb carrers al voltant amb moltes «pulperias», les botigues on abans podes comprar des de menjar a qualsevol cosa, que s’han conservat com abans. Arribem fins al riu Areco, zona frondosa, creuem el Puente Viejo (1857) i a uns 100 m arribem al Museu Güiraldes. el lloc ideal per entendre qui eren els «gauchos» i el seu paper històric. Dinem en un baret, al carrer, un guisat de llenties amb una cervesa la litre (no en tenen de petites) i fem cafè al Tokio, a la plaça.

san antonio areco argentina

San Antonio de Areco. Argentina. Foto: gloriacondal

S’acaba la setmana i fem una escapada a la costa d’Uruguai, però això ja és una altra història.

Anuncis

Quant a Gloria Condal

Som dues dones d'un petit país, Catalunya. Ens agrada caminar, viatjar i la cultura. Two women from an small country, Catalonia. We like travelling and culture
Aquesta entrada s'ha publicat en Viatges, Viatges per Amèrica i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a Una setmana a Buenos Aires

  1. carme ruiz ha dit:

    Magnific reportatge!

  2. Merce Vilaplana Bernaus ha dit:

    Gracies per fer-nos particips del viatge penso que realment val la pena.Una abraçada!

  3. Justi Simon ha dit:

    Estic frenar una prova. Per enviar-les un comentari

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s