Barri San Telmo Buenos Aires. Tango. Foto: gloriacondal

Buenos Aires és tango, el veus ballar al carrer o pots pagar per un concert. Però és molt més. On no s’arriba a peu s’arriba amb la targeta SUBE de tots els transports de la ciutat. I sinó, preguntes. La gent és amable, generosa, oberta, dolça i culta. Acostumada a lluitar per sobreviure.

Escultura Piazzola Buenos Aires. Foto: gloriacondal

Vam arribar-hi amb Level (767 € a/t sense extres), quan els jacarandas començaven a florir, a mitjans d’octubre i ens vam allotjar a pocs metres del c/Independència, en un B&B de Defensa, al barri S. Telmo amb encant, personalitat, llambordes i un mercat d’artesans i brocanters, la Feria San Telmo els diumenges que atreu centenars de persones.

Catedral Buenos Aires. Foto: gloriacondal

A 15’ a peu, al nord, teníem la Plaza de Mayo, amb la història de les madres-abuelas, i dels que van fer la guerra a les Malvines. L’antiga església colonial ara és museu i la catedral sembla un temple grec, amb el mausoleu de San Martín el libertador. Al fons, la Casa Rosada. De la plaça, el c/Florida, de vianants, amb 2 llibreries, una un Ateneo imponent, 2 galeries comercials en edificis rehabilitats, Galeries Güemes i Galerias Pacifico, esplèndida, connectada al Centro Cultural Borges. A prop, el cafè Florida Garden.

Plaza Mayo Buenos Aires. Foto: gloriacondal

A 13’ a peu, a l’est, teníem Puerto Madero, el barri més nou i luxós, gratacels inclosos. Antics magatzems d’obra vista convertits en oficines, habitatges i restaurants. Un passeig imponent per diferents dàrsenes. Més a l’est, la costanera, una franja-passeig tocant als aiguamolls del riu, sempre ple de famílies, quitxalla, joves jugant, tombats, menjant i bebent. El poble de sempre versus la burgesia de l’altra costat a Puerto Madero.

Costanera Buenos Aires. Foto: gloriacondal

A 30’ a peu, a l’oest, teníem la plaça de la República amb l’obelisc en una avinguda, 9 de juliol, que fa més de 100 d’ample. A prop, el teatre Colon i també el Congrés i els jardins. Allà hi havia acampats un grup d’indígenes reivindicant romandre a les seves terres. Més al nord, a l’av. Sta. Fe, la llibreria-teatre ATENEO, potser la que ens ha agradat més de tot el món. Un teatre convertit en llibreria! I encara més al nord, el cementiri de Recoleta, lloc de descans permanent d’il·lustres de la pàtria, entre d’altres, l’Eva Peron. I d’allà, cap a les galeries Patio Bullrich on es feien subhastes de bestiar (encara es veuen les columnes amb caps de cavall, vaques, porcs, etc).

Libreria El Ateneo. Buenos Aires. Foto: gloriacondal

A 30’ a peu, al sud-est, el barri de la Boca, amb el carrer del Caminito i voltants, el museu Benito Quiriquela Martin, l’estadi de la Bombonera… i de fons, la digne lluita d’un barri per la supervivència.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Dues escapades: a Tigre, 35 km al nord, amb el delta del Paranà i del Rio de la Plata, immens, amb illots. Agafem la barcabus a «Tres Bocas», amb majoria de gent d’allà. Laberint de canals entre aigua beig pel ferro («ese viejo río color de león», que deia Borges). Moltes cases, torres, terrenys a les ribes, alguns dels molls molt deteriorats i força circulació de barques, catamarans i llanxes, més algun caiac. Hi viu gent de classe mitjana, alguns alta i d’altres humils. Recorregut pels senders al voltant dels «arroyos», veiem l’escoleta que encara funciona, amb una part dedicada a Centre de Jubilats (s’acaba la canalla però augmenten els vells!). i retornem sense pressa; la tornada és molt més ràpida perquè ens aturen a pocs llocs. Dia de pau.

Delta del Tigre. Foto: gloriacondal

La 2a escapada és a S. Antonio de Areco 115 km al nord-oest (amb bus unes 2 h), exemple d’una població «gaucha» en terres fèrtils. Té artesania de cuir i plata. El centre és la plaça Arellano, amb carrers al voltant amb moltes «pulperias», les botigues on abans podes comprar des de menjar a qualsevol cosa, que s’han conservat com abans. Arribem fins al riu Areco, zona frondosa, creuem el Puente Viejo (1857) i a uns 100 m arribem al Museu Güiraldes. el lloc ideal per entendre qui eren els «gauchos» i el seu paper històric. Dinem en un baret, al carrer, un guisat de llenties amb una cervesa la litre (no en tenen de petites) i fem cafè al Tokio, a la plaça.

San Antonio de Areco. Argentina. Foto: gloriacondal

S’acaba la setmana i fem una escapada a la costa d’Uruguai, però això ja és una altra història.