Coneguda com a ruta de l’exili, fem un dia previ a Agullana i acabem a la Mina Canta de la Vajol. És un recorregut que pot fer qualsevol persona una mica entrenada i permet conèixer la història i el camí que van fer els polítics, intel·lectuals i centenars de persones per fugir els darrers dies de la guerra civil espanyola.
Agullana. Antic arsenal. Foto: gloriacondal
Comencem la ruta al petit poble d’Agullana (800 habitants) on a principis del febrer de 1939, hi hagué concentrat el poder republicà: l’Estat Major de l’Exèrcit Popular, l’Arsenal (volat el 9-2-39); la residència del general Vicent Rojo, cap d’estat Major, a can Parellada, les ambaixades de la URSS i de Mèxic al c/Colom, el Ministeri d’Estat a les escoles, l’Hospital a l’Ateneu modernista la Concòrdia… i a la plaça de l’Església, el Museu de l’exili que explica les aportacions dels exilats en literatura, art i música.
Can Perallada, Agullana, residència del general Vicent Rojo, cap d’estat Major de l’Exèrcit republicà. Foto: gloriacondal
Moltes cases pairals van allotjar membres del govern central i de la Generalitat. A la sortida d’Agullana en direcció de La Vajol, a mà dreta, es veu el mas Perxés on es va refugiar Companys i una part d’intel·lectuals catalans, més el president basc Aguirre. Negrín va estarse al mas Bech de Baix.
La Vajol. Indicadors a coll de Lli i les Illes. Foto: gloriacondal
Aparquem a l’entrada de La Vajol i el travessem per anar en direcció el restaurant Manrella Comaulis (crta GI 505). Un rètol indica Les Illes. Passem de llarg el restaurant i uns metres més endavant trobem els rètols, el del R6.1 de RECURUT, i el de la Font del Cucut, coll de Lli, les Salines. A can Barris s’hi van estar Azaña, Negrín i els seus. Des del s. XIX, la ruta era camí de contraban. Comencem a pujar la pista i en 30′ som en una cruïlla: la de la dreta va al coll de Lli, (712 m) però cap rètol indica que hi hem arribat. Ho sabem perquè hi ha una tanca metàl·lica d’una propietat privada amb un gran rètol en francès que adverteix que no es passi perquè hi ha un gos que mossega. Dubtem uns moments i rellegim el text. Interpretem que podem passar però sense apartar-nos del camí.
Làpida coll de Lli que recorda el pas dels presidents Aguirre, Azaña i Companys el 5-2-1939. Foto: gloriacondal
Obrim la portella i ens fixem en una làpida al terra que recorda el pas de les autoritats republicanes el 5-1-1939 (el dia abans havien tret de la Mina Canta els quadres del Prado, en 7 camions). A les 8 del matí, tal com havien quedat, Companys, Aguirre i els acompanyants surten cap al coll de Lli, però Azaña i els seus s’havien avançat 3 h i ja eren a Les Illes sense avisar que els seguien catalans i bascos. Bosch Gimpera, un dels acompanyants de Companys, explica en les Memòries, que els francesos van autoritzar el pas de presidents i consellers, però no dels que tenien els passaports sense visar. Ell, que tenia visat, va haver d’anar al Pertús i fer els dels companys, però quan va tornar, ja se’ls havien endut al camp d’Argelers. Les diferències que havien tingut durant la república eren molt fortes i ni en una situació així hi hagué lloc per a la pietat dintre del mateix bàndol.
Les Illes, en territori francès. Foto: gloriacondal
Anem caminant i al final del tancat baixem per un petit sender que voreja la riera, entre un bosc de castanyers i avellaners. Comença a ploure. Aviat som al poblet de Les Illes, a l’Hostal del Trabucaire. Més plafons explicatius a la placeta: una petita placa recorda el pas dels tres presidents (Azaña, Companys i Aguirre) i un explica “Les Illes i els camins de llibertat”. Aquí també acaba el sender marcat per RECURUT.
Coll de Manrella. Monument a Companys. Foto: gloriacondal
Comença a caure un ruixat fort. Ens tapem i anem cap a la crta. que puja al Coll de Manrella (710 m); allà hi ha un altre monument en honor als republicans. Anem pujant fins a dalt, amb el “Monument a Lluís Companys i a tots els que estimen la llibertat”, del 1981. Amb el dia que fa, entenem molt bé el pas dels exiliats. Era hivern i sabem que hi havia neu. Les seves petjades se’ns claven al cor.
Mina Canta. La Vajol. Foto: gloriacondal
A pocs metres del Coll, prenem un trencall a l’esquerra cap al bosc de can Quera. No hi ha indicador, ho sabem perquè tenim ajuda de l’app maps.me. Només trobem un rètol que indica la Vajol, a 1 h. El ruixat ens està deixant ben remullades. Anem a sortir a la carretera i ens cal pujar 5′ fins arribar a l’entrada de la Vajol. Un cop allà anem a la Mina Canta en direcció Maçanet de Cabrenys (crta Mines). Abans del trencant de la Mina, a l’esquerra, veiem la casa de can Barris (on es van amagar Azaña i el govern de Negrin). Prenem la pista cap a l’antiga mina de talc (uns 5′), que havien expropiat a Miquel Giralt. Trobem primer una porta d’entrada a la muntanya, encara amb els rails, i poc després arribem a l’edifici on Negrín va fer construir un edifici de tres nivells de formigó i a dins una cambra cuirassada de 160 m2 per guarda-hi els quadres del Museu del Prado que volien protegir i lingots d’or del Banc d’Espanya. L’edifici està molt deteriorat i no es pot entrar a dins. El tresor es va portar cap a França, però no hi arribà tot.
Nova trobada de la colla i energies renovades. Com dia una amiga, amb vosaltres, a tot arreu!
Ruta
Visita Agullana i l’endemà cap a la Vajol en cotxe – Pàrquing entrada – Rest. Can Comaulis – Can Barris – Coll de Lli – Les Illes (Catalunya Nord) – Coll de Manrella – Bosc can Quera -La Vajol – Mina Canta.
Distància a peu: 13 km – Desnivell acumulat: 505 m – Temps ruta circular Vajol- Les Illes – Coll Manrella – Vajol: 3:30 h
Ruta circular la Vajol, coll de Lli, Les Illes, coll de Manrella, la Vajol.
Comentari final. Hem trobat que aquesta ruta està mal senyalitzada. Des del principi, a la Vajol, hi podria haver un plafó més clar i no un de general. Després del restaurant sí que queda clara la pista per pujar a coll de Lli, però un cop allà, res t’informa que ets allà ni que cal entrar dins el tancat. Des de Les Illes, passa el mateix per pujar al coll de Manrella i d’allà, anar al bosc de Can Quera i retornar a la Vajol- Caldria un rètol a la carretera, no 50 m endins, quan ja has trobat el camí. La ruta dels trabucaires o ruta de l’exili es mereix una senyalització millor. A la mina Canta només hi ha un plafó general, repetit d’altres llocs, que no diu res de la mina.
Us pot interessar Camins de l’exili: de Cervera a Portbou
Camps de l’exili: de Ribesaltes a Argelers
Camí de la Retirada. Coll d’Ares
Camins de l’exili: de Cervera a Portbou
Ruta de l’exili: la Vajol, coll de Lli, coll Manrella
Pollença (Mallorca): espais de memòria històrica
Gloria Condal 
Voldria saber si part d’aquesta ruta de l’exili és pot fer en cotxe, ja que una de les persones no pot caminar gaire. I si seria possible conseguir un mapa per fer aquesta ruta amb cotxe.
Isabel, podeu fer amb cotxe el recorregut per l’Agullana, la mina Canta, el coll de la Manrella i el poblet de les Illes. El que no podeu fer és el coll de Lli, potser podríeu fer la pista que puja en un 4×4, no ho sé segur, però un cop dalt, la baixada és per un sender dins d’un bosc, i això segur que no.