Què pretenien els jesuites que van anar a aquesta zona a fundar missions a partir de l’any 1609? Qui són els guananís? Per què tot plegat va acabar tan malament? Al nostre record, la pel·lícula La Missió, amb aquella banda sonora tan bona de Morricone.

Santa Maria la Mayor. Misiones. Argentina. Foto: gloriacondal

Arribem a la província de Misiones, al nord-est d’Argentina, amb un bus des de Rosario a Corrientes (14 h) i allà lloguem un cotxe per anar cap a Posadas, la capital, des d’on coneixerem les «misiones jesuíticas» i les cascades d’Iguazú. Produeixen te i mate damunt una terra roja, sempre al costat del riu Paranà (4.000 km llarg). L’aigua és part permanent del paisatge i també motiu de lluita pel control dels recursos. L’aqüífer guaraní ocupa 1.200.000 km2 de subsòl (més que Portugal, Espanya i França juntes, repartit entre Argentina, Brasil, Paraguai i Uruguai), la 3a reserva més gran d’aigua del planeta.

San Ignacio Mini. Misiones. Argentina. Foto: gloriacondal

Entre el 1609 i el 1818 la Companyia de Jesús va fer un gran experiment a les zones remotes del que avui és la selva d’Argentina, Brasil, Paraguai i Uruaguai, on van crear reducciones (missions). Els avantatges per als guaranís eren fugir de les persecucions dels portuguesos, de la fam, conservar la seva llengua… però també tenien desavantatges: pèrdua costums (poligàmia per exemple), pèrdua seva llibertat… S’autoorganitzaven per treballar i viure però hi havia moltes regles. Quan els nois feien 17 anys es casaven en bodes col·lectives amb noies de 15, per asssegurar l’espècie i a mitjanit sonava una campana per recordar que tocava cardar. I van començar a ser forts, a produir, a comerciar, a tenir flota pròpia: exportaven tabac, cuirs, teixits de cotó i sobretot, mate. A principis del s. XVIII les reduccions de Loreto, S. Javier i Sta María la Mayor, foren seu d’impremtes. En el moment àlgid hi vivien 100.000 guaranís.

Santa Ana Misiones. Argentina. Foto: gloriacondal

Els jesuites feien nosa amb aquests plantejaments. El rei Carles III d’España (el mateix que tenia a darrera Felip VI de Borbó al discurs després de l’1 d’octubre de 2017), els expulsà el 1767. Sense ells les missions eren vulnerables, els guaranís es van anar dispersant i quedaren abandonades. Ara, a la regió de Misiones queden uns 3.000 guaranís en 70 poblets. Intenten persistir com a grup i casar-se entre ells per preservar la raça i cultura, però no és fàcil resistir la pressió del voltant.

Loreto. Misiones. Argentina. Foto: gloriacondal

Vam visitar les missions de Santa María La Mayor, Santa Ana, Loreto i San Ignacio Miní i un dia vam creuar el pont del Paranà de Posadas per anar a Encarnación (Paraguai), des d’on vam visitar tres missions més: la de Trinidad, la de S. Jesús de Tavarengué i la de S Cosme y Damián. (inclòs observatori astronòmic).

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Després vam anar fins a les cascades d’Iguazú. Amb molta aigua, una flora i fauna sensacionals (hi havíem estat el 1989). Vam recórrer senders, salts, trens i vam sadollar-nos de bellesa. Ara mateix estem pensant si són les millors del món.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

D’aquí vam fer un altre salt cap al nord-oest, per anar a Salta. Però això, novament, ja és una altra història.