Què tenen en comú Messi, Che Guevara i Fito Páez? Haver nascut a la mateixa ciutat argentina: Rosario! Ens havien advertit de la inseguretat i la violència, però amb precaucions, hem fet tot el que volíem fer sense cap problema. Olé tu!

Rosario, Argentina. Els vaixells de la soja. Foto: gloriacondal

La clau de la prosperitat de Rosario és la soja. El 1978 Argentina produïa 2,5 milions tones, ara unes 50. La producció està molt tecnificada i per cada milió invertit només es creen 2 llocs de treball. S’embarca al port privat de Puerto Alvear, que pertany a la multinacional Cargill. El 80% dels grans argentins s’exporta aquí. La soja consumeix molt nitrògen del sòl i el degrada ràpid; si no es fan rotacions, s’empobreix (que és el que passa). Per tant, no és un desenvolupament sostenible.

Plaça España, Rosario. Foto: gloriacondal

Ciutat feta amb la suma de moltes diversitats, proposa cultura al que hi arriba: edificis històrics com els del «Paseo del siglo», parcs immensos com el de la Independecia, un passeig marítim rehabilitat, amb parcs com el d’España, edificis culturals com el Museu d’Art Contemporani en unes antigues sitges ara pintades de colors, el passeig de la Diversitat, el dels artistes… i l’emblema de la ciutat, el parc i monument de la Bandera (perquè aquí s’hissà per primer cop). Ens allotjàvem a prop del barri de Pichincha, un lloc amb bars de cerveses artesanals. Hem recorregut, sempre a peu, l’artèria principal, el c/Córdoba, que va desde dalt fins al riu Paranà.

Museu Art Contemporani Rosario. Foto: gloriacondal

Hem tret el nas a l’històric bar el Cairo, al costat del cinema del mateix nom, i al Centre Català de Rosario, un vell i magnífics edifici modernista potent, i els hem trobat atrafegats muntant, tocant a l’estació fluvial, la parada de Catalunya per a la Feria de las Colectividades. Vam parlar amb Minguet Suñé, un fill de català exiliat que ja fa 60 anys que viu aquí. Un plaer i molta emoció parlant de l’actual situació.

Bar el Cairo. Rosario. Foto: gloriacondal

Hem descobert gent rosarina que no coneixíem com Virgínia Bolten, una sindicalista llibertària, Roberto Fontanarrosa, humorista gràfic i Amalia Figueredo, aviadora, que amb 19 anys fou la 1a dona pilot de Latinoamérica. A d’altres ja els coneixíem, com el músic Fito Páez, o els que tenim una certa edat.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Eel Che Guevara que va néixer el 14-6-1928 al c/Entre Ríos 480 en un xamfrà d’una edifici important, seu de l’asseguradora La Rosarina. Molt a prop, a la Pl. Cooperación hi ha un mural de l’artista Ricardo Carpani, per cert, força lleig. I a la cantonada 27 de Febrero y Laprida, hi ha un Monument al Che, una estatua de l’escultor Andrés Zerneri, a partir de claus i objectes de bronze donats por persones d’arreu del món. A la plaça es poden observar llambordes que representen traçat del seu camí per Latinoamérica; ara sembla que un grup conservador el vol enderrocar. Finalment, al Parc Independencia hem estat al banc de fusta on un fotògraf va fer una foto als seus pares amb ell a la falda quan tenia pocs mesos. Una gran fotografia al costat ho explica. I, finalment, el nostre Messi, nascut al barri Las Heras, al sud de Rosario.

Hi hem arribat des de Buenos Aires amb bus (4 h) i marxem també amb bus cap a Corrientes (10 h 30’). Però això, de nou, serà una altra història, la del recorregut per Misiones.