La Patagònia és tan gran que no l’abastàvem tota. Per això vam decidir anar des del Parque Nacional Los Glaciares fins al sud del continent, creuant frontera quan ens convingués. Vam arribar en un vol a l’aeroport del Calafate. D’allà vam al nord, al Chalten, tocant al llac Viedma, amb moltes possibilitats de senderisme, dominat pels cims del Fitz Roy (3.405 m), Cerro Torre (3.102 m) i força més. Després vam anar al sud, al Calafate, tocant al llac Argentino, per fer algunes glaceres (Perito Moreno, Upsala…). D’aquí vam baixar a Puerto Natales, a Xile, per caminar uns dies per les Torres del Paine; després vam embarcar en un petit ferri per conèixer els fiords d’aquella zona i en acabar vam continuar baixant fins a Punta Arenas, per veure pingüins. En total, 11 dies a la Patagònia xilena, per retornar de nou a l’Argentina i continuar cap a Ushuaia (tots els trajectes els vam fer en bus).
El Chalten. Fitz Roy. Foto: gloriacondal
Al Chalten (1.300 habitants fixos) vam fer caminades entre boscos de «lengas» per diferents senders: Cerro Torres, Fitz Roy des de Hosteria Pilar, Cóndores y àguilas, Lago del Desierto pujant a la petita glacera Huemul… Ambient de gent de muntanya, de bon rotllo.
Des del Calafate vam anar a la glacera del Perito Moreno (navegació i caminada per les passarel·les), una experiència inoblidable malgrat haver vist fotos i vídeos, i també vam anar al glacera Upsala envoltades d’impressionants icebergs i després vam pujar (4×4 més caminada) al mirador des la Estancia Cristina amb vistes permanents al cim Norte, nevat, imponent… Al mirador, vistes del Llac Guillermo, la franja de Hielo Patagónico Sur i serralada dels Andes (estem a 9 km de Xile) envoltades de roques que fa anys eren el llit del glaciar ara retirat, color blau elèctric de les aigües del llac, i la història dels pioners que van fundar la Estancia.
Puerto Natales. Xile. Monumento al Viento. Foto: gloriacondal
El petit poble de Puerto Natales, amb un petit museu que explica la història i les ètnies, va ser el punt des del qual vam anar al Paine, tres dies seguits, el primer en una visita organitzada, per tenir una idea de tot, i els altres dos en bus regular; un dia, des de Laguna Amarga vam fer un sender d’avifauna (sobretot guanacos) fins a Lago Sarmiento; el segon, vam travessar el llac Pehoe amb catamarà i des del Refugi del Gran Paine vam fer el sender fins al Campament italià, vorejant el llac Skottsberg. Al davant, cims superbs com el Paine Grande (3.050 m), els Cerros i les Torres.
Un dia vam visitar la Cova del Milodon, d’unes característiques geològiques interessants, on havien viscut animals ara extingits.
Cueva Milodon. Xile. Foto: gloriacondal
L’endemà vam embarcar en un petit ferri, Skorpios III per fer una ruta de 3 dies (Ruta Kaweskar) pel Campo de Hielo Sur, l’única manera de conèixer una pila de glaceres i fiords amagats en terres verges. Durant aquest temps, no vam veure cap ésser humà a part dels que érem, ni vam creuar-nos amb cap embarcació, ni teníem senyal de telèfon ni internet. Això si, vam trobar una persona coneguda del nostre poble! Tres dies de pau i de paisatges gelats, caminades fins a tocar gel i vistes de fauna i flora excepcionals.
A Puerto Natales novament vam anar amb bus fins a Punta Arenas (3 h), una població important, amb indústria i comerç, des d’on es pot navegar per l’estret de Magallanes i anar a les illes Marta i Magdalena, aquesta segona, el país dels pingüins. Per un sender marcat, durant una hora veus com es mouen i com entren als nius on tenen les petites cries que en un parell de mesos seran autònomes. Preciós tot i que cal comptar amb mar moguda per arribar-hi! A Punta Arenas val la pena dedicar un dia a conèixer la ciutat, pujar al mirador del Cerro de la Cruz, la plaça, els molls, el cementiri, el museu…
Isla Magdalena. Pinguinos- Foto: gloricondal
I d’aquí continuem la nostra ruta cap al sud, a Ushuaia, però això ja serà un altre capítol.
Gloria Condal 
Quina meravella!!
Quina meravella!!
guapa la Patagonia
________________________________