Ens vam inscriure la tardor passada i cap el desembre vam tenir la destinació (no vam poder triar gaire). Vam pagar 260 € per persona , que incloïa el vol a Alacant i una habitació doble en un hotel de 4 estrelles a pensió completa durant 10 dies. Les excursions que t’ofereixen van a part. Nosaltres vam preferir llogar un cotxe i anar pel nostre compte.
Vista des de l’habitació de l’hotel Roc Doblemar. La Manga del Mar menor. Foto: gloriacondal
La Manga és un lloc trinxat per l’especulació. Blocs immensos d’hotels i apartaments amb una autovia que la recorre fins el final. Sort que des del pis 8è de l’habitació vèiem el mar! Ens vam marcar alguns punts d’interès per conèixer la vall de Ricota i els pobles de Caravaca, Moratalla i Calasparra. Com a ciutats, Cartagena, Llorca i Múrcia. Dins la mateixa Manga, tot a peu, intentat aprofitar el poc de bo que hi queda.
Vam observar molt: al menjador, les cues que feien abans que obrissin el menjador; les empentes que de vegades rebies quan agafaves el culleró per posar-te la sopa, la iaia que anava sola i acaparava menjar a la taula, la parella on ella ho anava a buscar tot i ell esperava a la taula (el vam batejar com el “maharahá”). La dona maleducada que trobàvem a l’ascensor i hi pujava encara que anéssim com sardines de llauna. El ball, el bingo i la sala amb el televisor on sempre donaven futbol tenien molt èxit. Els jocs de taula també estaven sol·licitats, però no hi havia ningú jugar a la sala on hi havia billars i futbolí, a part de nosaltres. Als autocars tothom volia seure als millors llocs i els temes de conversa podien ser sobre quins són els millors supermercats o que el “savi” de torn expliqués al conductor com havia de conduir. A l’aeroport unes quantes dones que a l’hotel anaven fent la viu-viu, van demanar cadires de rodes. Molt còmode que et portin, però en aterrar a Barcelona es queixaven que mentre tots anàvem baixant de l’avió elles havien d’esperar al final!
Servei d’atenció de cadires de rodes. Aeroport Alacant. Foto: gloriacondal
L’organització ha estat bona i els serveis també. Fets els comptes, hem gastat 140 € més cadascuna (lloguer cotxe i benzina, i alguns dinars que vam fer pel nostre compte).
La Manga. Isla Mayor (Barón). Vista des de l’habitació 8è pis Hotel Roc Doblemar. Foto: gloriacondal
La Manga és un cordó de terra d’uns 24 km entre Cabo de Palos i la Punta del Mojón, que forma una llacuna d’aigua salada coneguda com a Mar Menor. Abans era una badia oberta al Mediterrani; als extrems, esculls de roques volcàniques van anar frenant sorres i sediments arrossegats pels corrents marins fins a formar una columna sorrenca de dunes i vegetació salvatge amb platges que donen a ambdós costats: el Mediterrani i el Menor. D’amplada fa entre entre 200 m i 1,5 km i està tallada per canals naturals que mantenen el contacte entre els dos mars. Fins al s. XVI hi havia molta vegetació però tot fou arrasat per ordre del rei Felip II de Borbó per evitar que els pirates s’hi amaguessin. Un altre pirata amic de l’infaust Fraga Iribarne, als anys seixanta s’ho va començar a carregar. Ara és un munt de ciment amb una autovia pel mig des d’on no veus el mar.
L’especulació arriba fins al far de Cabo de Palos. Foto: gloriacondal
Tomás Maestre Aznar, nascut el 1925, d’una família murciana rica (un oncle era empresari miner de La Unión), volia convertir La Manga en un centre turístic, esportiu i recreatiu imponent. A la guerra civil havien perdut quasi tot el patrimoni industrial, llevat d’algunes propietats a Cartagena entre les quals hi havia la zona nord de La Manga. Els ajuntaments de S. Javier i de Cartagena li van donar suport, com també el ministre de Turismo, Manuel Fraga Iribarne. Maestre encarregà el projecte a l’arquitecte Antoni Bonet, dissenyat inicialment per a 70.000 persones.
Puente de la Risa. Cabo de Palos. Foto: gloriacondal
L’any 1978 es va inaugurar un Casino-hotel de 10 pisos.
“Poco después de las 12 de la pasada noche quedó inaugurado el casino de La Manga del Mar Menor al lanzar la esposa del director de la “Hoja del Lunes” de Murcia la primera bola en la ruleta de la mesa número uno”, deia un dels principals rotatius murcians.
Far Cabo de Palos. Múrcia. Foto: gloriacondal
Maestre tenia el 75% de la propietat. Al costat van començar a edificar un edifici igual, que havia de ser el seu bessó, però la crisi dels 70 sumat a què el Casino no va acabar de funcionar, el van obligar a desfer-se de propietats en mans de promotors i l’edifici bessò va quedar a mig fer. A pocs metres de l’edifici de l’actual hotel Roc Doblemar resta un esquelet de formigó; l’any 2011 van dir que s’enderrocaria, però no han trobat el moment… Jo convidaria les famílies desnonades a okupar-lo, arreglar-lo, donar-li color… i segur que seria molt millor que veure aquesta merda. Maestre va morir el 2013. A l’hivern viuen a la Manga unes 10.000 persones però a l’estiu superen les 200.000. Si aparcar-hi ara ja era difícil, imagineu-vos amb la calor!
Salines San Pedro Pinatar. La Manga del Mar Menor. Foto: gloriacondal
Hem recorregut a peu tota la Manga, en diferents moments. Pel sud, vam arribar al far de Cabo de Palos, i per la punta contrària, al Puente de la Risa. A terra ferma, al nord hi ha la població de S. Pedro de Pinatar, amb el Centre d’Interpretació de les Salines. D’allà vam fer el Sender de las Encañizadas (ruta circular, 12 km, 3 hores, dificultat mitjana), per les salines, el port, les platges, l’Encanyissada, els molins i la zona de fangs, amb aus i flora interessant.
Molí salinas S. Pedro Pinatar. Manga del Mar Menor. Foto: gloriacondal
Gloria Condal 