Tres ciutats d’Occitània a França, amb encant: Carcassona, a 3 hores de Barcelona. Albí, a 4 h i mitja. Tolosa, a 4 hores. Si ho fem seguit són uns 480 km i 5 hores de conducció (més la tornada).

Carcassona. Occitània. La Cité. Foto: gloriacondal

De Carcassona, la part més famosa és la Cité: 52 torres, 3 km de muralles, 2 portes… i molts visitants sempre. Podem entrar per la porta de Narbona i passejar pels carrerons, visitar el castell i les muralles, entrar a l’església de S. Nazari (XI-XIV) i sortir per la porta d’Aude, on veurem la instal·lació de l’artista Felice Varini, Cercles concèntrics excèntrics feta per commemorar el 20è aniversari de la declaració de la ciutat com a Patrimoni de la Unesco.  Sortint per aquesta porta es pot anar fins al pont vell, de vianants, sobre el riu Aude, i travessar-lo. Just a l’altra riba del riu hi ha la petita capella de Notre Dame de la Sainte (XVI-XVII), amb una sagristia que sobrersurt 6 m sobre el riu i punt de trobada del Camino de Santiago.

Cercles concentrics excentrics. Carcassona. FOto: gloriacondal

A partir d’aquí són a la Bastida de S. Lluís (1260) -per entendre’ns, on viu la gent-, menys turístic però molt recomanable: places, carrerons, fortaleses, un Museu de Belles Arts en un edifici imponent, l’excapella dels dominics, ara sala d’exposicions, la placeta Carnot, amb la Fontana de Neptú i pel carrer de vianants Clemenceau, decorat amb paraigües de colors al sostre, arribem al Canal de Midi, i a l’estació de tren.

Carcassona. Carrer de vianants. Occitania. Foto: gloriacondal

A Tolosa vam allotjar-nos al barri de S. Ciprien, i tot ho vam fer a peu. Molt a prop, teníem el Molls de la Garona, riu ample d’aigües verdoses, i d’allà arribem a la Torre d’Aigües (Chateau d’Eaux), i al Pont Neuf (220 m de llarg, amb 7 arcs irregulars). En aquesta banda hi ha la majoria dels punts d’interès: l’església dels Agustins i el museu, la plaça del Capitoli, el cor de la ciutat, amb l’Ajuntament (128 m de façana, i 8 columnes de marbre roig representen els 8 capítols del municipi). Al darrera, la placeta Wilson, amb arbres grans i ombres, molt ambient.

Tolosa. Plaça Capitoli. Occitània. Foto: gloriacondal

Un dels llocs que més ens ha encantat és el convent dels Jacobins, d’una sola nau, altíssima, amb columnes al centre que acaben en palmeres. Aquí hi ha enterrat Tomàs de Aquino i un mural de l’altar major ens recorda una història negra que comença amb l’arribada del castellà Domingo de Caleruega i acusa els càtars d’heretges; diu que la Verge li lliura uns rosaris i comença la croada amb la Inquisició com a braç armat, fins que els derrota a sang i foc.

Tolosa. Catedral S. Sernin. Occitània. Foto: gloriacondal

Fem un mos al moll de la Daurada, entre el Pont Neuf i Pont de S. Pierre. Una barca recorre riu i a l’altra riba hi ha el moll de l’exili republicà espanyol (Tolosa, el 1939 acollí més de 150.000 republicans espanyols. Ara, un 10 % dels habitants tenen aquests orígens).

Dues esglésies relacionades amb el sant més famós de Tolosa, S. Sernín (o Saturní): la basílica de S. Sernin, l’església romànica més gran de França, etapa en el Camí de Santiago i l’església de Taur que s’edificà en el lloc on va morir aquest sant, martiritzat pels romans el s. III, lligat a un toro i arrossegat pels carrers fins a morir just aquí. Hi ha un fresc de l’església que ho explica, i la seva Verge és negra.

Tolosa. Occitània. Canal de Midi. Foto: gloriacondal

A Tolosa s’acaba el Canal de Midi: el pugem a veure i a resseguir-lo fins que arriba a la resclosa de S. Pierre, al riu Garona, molt a prop de l’església S. Pierre.

Els noms dels carrers estan retolats en llengua francesa i occitana.

Albí, la menys coneguda de les tres ciutats, és la gran sorpresa, per la gran catedral de maons en un meandre del riu Tarn. La catedral de S. Cecile del gòtic meridional, fa 113 m de llarg, 35 m d’ample, i té uns murs de més 40 m d’alçada. A dalt del campanar (77 m) hi viuen falcons pelegrins des del 2001). Ciutat fidel a l’església catòlica, els bisbes eren els senyors i tenien tot el poder. El 1282 construeixen la catedral símbol de la victòria contra els càtars. A l’interior, escenes del judici final inspirades en el quadre de Roger Van des Wyeden, però més gran.

A fora hi ha l’antiga seu del bisbat (s. XIII), ara museu Museu Toulouse Lautrec. I una altra església, la Col·legiata de S. Salviromànica i gòtica amb un claustre del XIII. A l’interior, un conjunt de sis estàtues de l’Edat Mitjana, un Ecce Homo de tamany natural, envoltat d’escribes i membres del Sanedrí. També hi ha un gran orgue del 1737.

Catedral Albí. Occitania. Foto: gloriacondal

El riu, les gavarres per passejar-hi, els ponts (el més antic del s. XI), els carrerons, uns jardins i antigues cases que ens parlen d’una ciutat en creixement el s. XV que comerciava amb safrà i pastís (una planta que produeix tint blau), i unes mines explotades els s. XIX i XX a Cagnac-Carmaux, que produïen carbó i servia, entre d’altres usos, per alimentar els forns que feien vidrieres. Un passat que ens parla de lluiters obreres, de vagues, del suport el 1895 del diputat Jean Jaurès, d’autogestió i de millores… Per cert, a l’Oficina de Turisme ens han donat un fulletó català i ens han explicat que estan agermants amb Girona.

PD. Una de les coses que agermana a aquestes ciutat són les construccions de maó!

Església S. Salvi. Albí. Occitania. Foto: gloriacondal