Nantes és la capital del Loira, a França. Allotjades en ple centre i envoltades de cases medievals, bars i botigues, rondem per la ciutat durant tres dies, seguint una línia verda al terra… Així descobrim un passat fosc i tràgic i una aposta decidida per l’art

Castell de Nantes. França. Foto: gloriacondal

L’Oficina de Turisme és davant mateix del Castell dels Ducs de Bretanya, on va viure el darrer duc de Bretanya, François II. Són vuit segles d’història. Es pot passejar per dalt de les muralles (grans vistes!), on hi ha una exposició a l’aire lliure amb plafons d’homes emigrants “Des sneakers comme Jay-2”. A baix, el Museu d’Història on, entre d’altres, tracten el tema dels vaixells negrers, un passat fosc de la ciutat. La sala d’exposicions temporals ara tractava el tema del víkings.

Torre LU. Nantes. França. Foto: gloriacondal

De de les muralles estant, vistes de la Torre LU, (1895), de la coneguda fàbrica de galetes; la fàbrica ja no hi és, però la torre forma part d’un espai polivalent anomenat “Lieu Unique” i de nit està il·luminada!

Escultura “Un pas al costat” place Bouffay Nantes. Foto: gloriacondal

El nostre apartament és al costat de la plaça Bouffay, plena de vida sempre, amb una escultura de bronze d’un home amb un peu a fora, “Eloge du pas de côté“. Als carrers i places del voltant hi ha cases medievals, de fusta tremada i pedra tallada. Des la finestra veiem el campanar de l’Església Sta. Croix, amb 4 àngels que toquen la trompeta adreçats als punts cardinals.

Tomba rei François de Bretanya (detall). Catedral Nantes. Foto: gloriacondal

La Catedral S. Pere i S. Pau conté la tomba renaixentista de Francesc i Margarita de Foix (1507), encarregada per la seva filla Anna de Bretanya, sempre peça central en les lluites d’influència que van portar, després de la seva mort, a la unió de Bretanya amb França. A més de la tomba, cripta i orgue importants.

A prop de la plaça del pont Morand, on arriba l’Erdre, hi ha el Mercat de Talensac, molt animat. Com que fa goig, aprofitem per comprar musclos, ostres i dos filets de “merlon”, a més de fruita, formatges, raviolis… i una ampolla de vi.

A la Plaça Royal, una font al mig i escultures de bronze de Neptú i dels 4 afluents.

Plaça i teatre Graslin. Nantes. Foto: gloriacondal

A prop, la plaça Graslin amb un gran teatre (XVIII), i 8 columnes corínties. En un xamfrà, el Restaurant la Cigale (1895), d’art nouveau, val la pena entrar a l’interior. A poca distància, a la rue de la Fosse, 12, una instal·lació de l’arquitecte Myrtille Drouet: una casa microscòpica penjada a 5 m del terra, entre un edifici i un altre, Micr Home de 3 nivells que totalitzen 26 m2, amb sala-cuina, bany i dormitori.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Entrem al passatge Pomeraye, unes galeries comercials del s. XIX construïdes a iniciativa d’un notari que volia dignificar un barri pobre. Hi ha tres nivells de botigues, una claraboia superior que li dóna molta llum, nombrosos artistes s’hi han inspirat i s’hi han rodat pel·lícules.

Passatge i galeries Pomeraye. Nantes. Foto: gloriacondal

Pel Cours Gambrone, entre edificis del 1848, sense circulació de vehicles, arribem al pont d’Anna de Bretanya on comença el Memorial d’Abolició de l’esclavatge, 400 m llargs fins a la passarel·la Schoelchen, per recordar les expedicions negreres que salpaven d’aquí: frases, dades, i la paraula llibertat en moltes llengües. Més informació: http://tierrasinlimites.com/2016/05/16/la-ruta-de-la-esclavitud-en-nantes/

A l’Île de Nantes

Anem per la passarel·la Scholcher, pont mòbil amb pistons hidràulics per evitar les conseqüències de les marees. Som al barri dels Chantiers, amb l’edifici del Palau de Justícia, de Jean Nouvel, del 2000, en primer lloc.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

L’escriptor Jules Verne va néixer a Nantes, on té un museu. Ell i Leonardo da Vinci van inspirar un projecte de creació d’un bestiari que des de fa uns anys, és un dels principals atractius de la ciutat. Arribem al pavelló de les Machines de l’ile, i fem visita guiada: l’aranya, la serp, el colibrí.. Un dels principals atractius és l’elefant (si es vol, es pot comprar bitllet per anar a dalt); fa 12 m d’alt i pesa 48 tones i surt a passejar pel carrer. És fascinant veure com mou la trompa, els ulls, les orelles, les potes… Més enllà, el carrusel del món marí, de 3 pisos.

Continuem passejant per l’illa: escultures, instal·lacions, antigues grues, espais de restauració com la Cantina du voyage… Arribem a l’Hangar des Bananes on fem un cafè. A l’altra riba, la cúpula de l’església Notre Dame de Bon port. Tornant, entrem a l’edifici Ateliers et chantiers de Nantes, antigues drassanes reconvertides en espais culturals i d’exposició.

Línia verda per visitar la ciutat de Nantes. Foto: gloriacondal

Hi ha ciutats, i alcaldes o alcaldesses, que han sabut transformar les restes d’una passat industrial en espais de nous usos. No han volgut perdre patrimoni, ni que la zona es degradés. Tampoc han renunciat al seu passat negre, com el cas de l’esclavatge a Nantes. Un alcalde va decidir que si tenien un passat negrer, no s’havia d’amagar, sinó assumir-ho. Així ho han fet. I juntament amb una aposta forta per l’art i la creació, Nantes ha crescut i ha esdevingut una ciutat potent, culta i amb futur.