Què vam fer a la Martinica (Petites Antilles) i desmitificació d’alguns mites, comuns als Carib

Mapa Martinica. Llocs visitats

Vam estar allotjades 11 nits a la costa atlàntica, a le Robert. D’allà ens vam moure als llocs que ens interessava. De casa cap al nord hi ha una carretera que s’acaba a Grand Rivière, un poblet pescador que ens va agradar (si pugeu al petit turó on hi ha la Verge dels Marins teniu una perspectiva fantàstica). Al poble comença -o acaba- el sender que uneix aquesta costa amb l’oest. El relleu és tan accidentat que no hi ha carretera. Són 14,7 km d’aquí fins a Anse Couleuvre, a peu.

Grand Rivière. Martinica. Foto: gloriacondal

De Grand Rivière avall hi ha un parell de pobles, Basse Pointe i Macouba, amb molta gent d’ascedència hindú. Quan es va abolir l’esclavatge, els amos necessitaven mà d’obra nova i van anar-la a buscar a l’Índia, a qui explotaven en condicions similars. Encara tenen els seus temples i costums. Al poble de Santa Marie hi ha dos illots units a terra ferma per una llengua de sorra (tombolo) formada quan acaba la temporada de pluges; només s’hi arriba caminant durant 4 mesos i es pot pujar dalt dels dos turons, amb vistes.

Sainte Marie. Martinica. “Tombolo”. Foto: gloriacondal

Més avall, Trinité, amb una preciosa platja d’aigües turqueses, plana, sense ones, la Plage des Raisiniers, ideal per a nosaltres! I d’aquí, la peninsuleta anomenada Presqu’e île de la Caravelle, una joia, amb senders per recórrer, al far (vistes superbes!) o a les restes del Chateau Dubuc, una explotació agrícola i hisenda, molt interessant.Tartane és el poble de referència, amb xiringuitos i platges. Un pèl després de Trinité, a la crta.nacional, la fàbrica de sucre Le Galion que es pot visitar.

Chateau Dubruc. Martinica. Foto: gloriacondal

Continuant a la costa atlàntica, destaquem la punta sud-est, Sta. Anne i les Salines. El camí de ronda Trace des Caps va de Sta. Anne a Macouba (34 km, 12 h, desnivell 400, dificultat mitjana). En fem una part: destaquem la vista de la Table du Diable,una roca plana, passem per la Savane des Petrificacions, un desert, la Porte d’Enfer, uns penya-segats que fan por, i arribem a Anse Trabaud. Els estralls causats pels sargassos són evidents.

Savane des Petrificacions. Sargassos. Martinica. Foto: gloriacondal

També al sud però a la banda del mar Carib, hi ha la península del sud-oest, on trobem llocs com Trois Îlets, al nord, d’on surten excursions amb barca i carretera cap al sud, la Grand Anse i les Anses d’Arlet, aquesta segona, una bona platja i un poblet coquetó.

Anse d’Arlet. Martinica. Foto: gloriacondal

D’aquí cal continuar per la carretera de la costa fins al mirador a la Roca del Diamant. Hi ha dos turons que es poden fer a peu, Morne Champagne i Morne Lacher, i un parell de llocs on cal aturar-se: la Maison du Bagnard, una història curiosa sobre un artista, i el Memorial cap 110, un conjunt escultòric en record del naufragi d’un vaixell negrer allà quan l’esclavitud ja estava prohibida. «Curiosa» la manera com el govern francès ho va «resoldre». Més a l’est, el poblet i platges de Sta. Luce, bé.

Memorial cap 110. Martinica. Foto: gloriacondal

L’interior nord de l’illa és on hi ha més relleu, amb el mont Pelée, el cim més alt (1.397 m), i els Pitons de Carbet. Vegetació exhuberant, cascades, miradors i senders per caminar. Un poble on val la pena parar és le Mourne Rouge, on es té una vista genial del Pelée, però millor anar al refugi de l’Aileron i d’allà fer el cim (sovint tapat per núvols).

Mont Pelée. MArtinica. Foto: gloriacondal

La costa nord del Carib té com a ciutat destacada S. Pierre, l’antiga capital, potent i maca, que una erupció de 90 segons el 1902 va destruir. Van morir 30.000 persones. Ara Fort de France és la capital, però l’esplendor del passat de la ciutat destruïda s’endevina trepitjant les seves pedres, edificis o les restes del teatre. Més al nord arribem fins a Le Prêcheur i a Anse Couleuvre (platja i ruïnes explotació agrícola). Aquí arriba el sender que ve de Grand Rivière. De S. Pierre cap al sud, successió de platgetes de sorra negre cap a Le Carbet.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Dit això, els mites que no ho són tant…

– platges de cocoters i sorra blanca. -No totes, ni la majoria. Moltes són de sorres negres volcàniques. Si hi ha cocoters, vigileu de no deixar el cotxe a sota, si cau un coco al sostre poseu a punt el full d’assegurança per abonyegament de planxa superior. També trobareu uns dels arbres més verinosos del món, els mancenilliers o pometa de la mort, molt tòxics, sovint marcats de vermell.

– molt sol… i molta pluja. Les temperatures màximes estaven entre 27 i 30º, les mínimes entre 21 i 24º. El sol crema. L’estació seca va de desembre a abril (entre febrer i març és quan plou menys). Cada dia hi ha ruixats, alguns forts. Però els mesos de juny, juliol i agost, especialment, són el període humit, i plou molt.

– carreteres idíliques i solitàries. A la Martinica hi ha caravanes i embussos continus. Entre 7:30 i 10 del matí i entre 4 i 6 de la tarda, els accessos a la capital són un caos, però també circular per altres carreteres de l’illa.

– mar neta i aigües turqueses – Des de 2011, el Carib té un problema greu, unes algues rogenques, els sargassum, que amb el canvi climàtic i l’augment de la temperatura de l’aigua, ha canviat la direcció dels corrents marins i hi arriben enormes conjunts  formats a l’Atlàntic Sud. Abans n’hi havia, però pocs, ara l’augment posa en perill l’ecosistema i el turisme caribeny. Mèxic ha patit «invasions» el 2015 i el 2018, cada cop més grans (vegeu reportatge BBC). En arribar a le Robert, Martinica, a la costa atlàntica, la pudor de podrit que vam notar va ser horrible. La majoria de platges estan afectades.

– El somni de prendre un còctel de rom (planteur) tot veient pondre’s el sols des de l’hamaca d’una piscina. Ull amb els insectes. Ho deia Pere Quart: Si a les fosques, ja no piquen les mosques, hi ha els mosquits, que treballen de nits. I cal untar-se bé de repel·lent potent (Goibi, per exemple), perquè alguns mosquits transmeten malalties com el dengue o el Zika (Clar que ja s’han donat casos de malalties a gent que no ha sortit de Catalunya).

Plantacio canya sucre. Presque’ile dela Caravelle. Martinica. Foto: gloriacondal

El conjunt del viatge van ser tres illes,les dues primeres, Guadalupe i Dominica. En total, un mes. Vols LEVEL BCN via París. Guadalupe i Martinica són territoris d’ultramar de França i parlen francès. A efectes pràctics és Europa (telefonia, assistència sanitària, etc.) A Dominica són independents, parlen anglès i és un país pobre. Vam arribar a Guadalupe, després vam anar a Dominica i finalment a Martinica, d’on vam tornar. D’illa a illa hi vam anar per mar.

Fort de France, capital de Martinica. Foto: gloriacondal