El proper mes de febrer s’estrena la segona temporada de La amiga estupenda a la plataforma digital HBO. La primera temporada es va estrenar a finals de 2018. La sèrie es basa en una saga de 4 novel·les d’Elena Ferrante, que en alguns llocs es coneix com a “quartet napolità”: La amiga estupenda, Un mal nombre, Las deudas del cuerpo, La niña perdida.

“Quan la seva millor amiga desapareix, una dona gran que es diu Elena Greco, engega l’ordinador i comença a escriure la seva història i la de Lila, una amistat que començà a l’escola als anys cinquanta”

Així ens donen a conèixer la protagonista. Una saga amb la ciutat de Nàpols de fons narrada en 1a persona per Lenù (Elena), on de l’amistat amb Lila en un entorn on cal sobreviure amb astúcia. La seva relació està envoltada de famílies, amigues, coneguts, botiguers, mestres, gànsters… en un barri pobre, on impera la llei del més fort. De fons, la història d’Itàlia durant la segona meitat del s.XX.

Nàpols. Foto: gloriacondal

De nenes, Lila és forta, la inspira. Lenù l’admira, l’enveja, la segueix. En un entorn masclista i hostil, envoltades de crims, de pallisses i de violència, aprenen a l’escola de primària tot el que poden, però no poden continuar més: les famílies no ho volen. Passen uns dies de vacances a Capri, on desperten sensacions noves. Una li pren a l’altre el noi que desitja. Passat l’estiu, Lenù, amb el suport de la mestra, aconsegueix iniciar la secundària. Lila, no. Als 16 anys es casa amb un home influent al barri i comencen els maltractes.

Vesubi. Nàpols. Foto: gloriacondal

Lenú estudia a Pisa, té algun amor i acaba coneixent Pietro, un alumne estudiós, fill de família d’instel·lectuals. Es casen i van a viure a Florència. Ha publicat un llibre amb molt bona crítica i s’inicia en el món editorial. Té una filla i després una altra, però no és feliç. Un dia reapareix l’amor de joventut de Capri. Se separa, torna a Nàpols i té una filla. Retroba Lina, amb un fill i separada. Continua sent una dona llesta. L’amistat d’ambdues va i ve mentre la ciutat creix, evoluciona, moren uns i neixen d’altres. Lina finalment se’n surt, ajudant al seu home en una empresa informàtica. Lenù, malgrat els seus èxits, continua pensant que la creativa, és Lina. Un mal dia, la filla de Lina desapareix. Temps més tard, ella també. És llavors quan comença a escriure la història d’aquella amistat.

“Essere napoletano è metaviglioso”. Piazza Bellini. Napoli. Foto: gloriacondal

Elena Ferrante és un pseudònim. Ningú sap qui hi ha al darrera d’aquest nom i s’han fet moltes especulacions. Algunes fonts diuen que és una dona bibliotecària. Potser quan mori (és nascuda el 1943), ho sabrem del cert.