8 de Març, un dia apropiat per parlar d’una dona desconeguda, Milada Horáková, que el règim comunista txec va condemnar a mort el 1950. La seva filla, molts anys després, amb tots els honors, rep unes cartes que havia escrit ella i mai li van donar. Així comença la pel·lícula que es pot veure a Netflix. A Praga, al final del c/Sněmovní (plaça Pětikostelní), hi ha una escultura que la recorda.
Milada Horáková
Nascuda el 1901, l’expulsaren de l’institut per haver participat en manifestacions; més endavant, en independitzar-se Txecoslovàquia de l’Imperio Austro-Húngar va entrar a la Universitat i es llicencià en Dret. Casada i amb una filla, treballà a la Creu Roja i des dels moviments de resistència ajudà a escapar molta gent de la persecució nazi. Entrà en política, lluità per la igualtat de les dones i creà el Consell Nacional Femení. Durant 5 anys passà per diversos camps de concentració. En acabar la guerra, de nou des del Consell Femení, continuà lluitant des del Consell i el Parlament, redactant projectes de llei per millorar la situació de la dona en el dret familiar. El 1947 fundà un diari feminista, Vlasta.
Milada Horáková
Després que els comunistes prenguessin el poder, va dimitir del Parlament, però continuà fent política, fins que la van arrestar. A la presó, patí tortures i xantatges perquè confessés falses conspiracions. La van jutjar i fou condemnada a la forca. Personalitats mundials com Albert Einstein, Winston Churchill, Jean Paul Sartre o Eleanor Roosevelt cridaren a la clemència però el govern comunista no els escoltà. Fou l’única dona executada durant aquells processos. Tenia 48 anys i una filla de 17. L’any 1991, el president Václav Havel li otorgà l’Ordre de TG Masavk.
La carta que deixà per a la seva filla, que no li van donar, deia: “Aneu-vos-en als prats i als boscos, allà, al perfum de les flors trobareu un tros de mi. Aneu als camps, mireu la bellesa, i estarem junts…”
Film txec, 2017. Director: David Mrnka. Actriu protagonista: Ayelet Zurer.
Informació extreta de
Gloria Condal 