Dos taüts negres i dos de blancs

A principis de març de 1943, al Pallars van assassinar una família de masovers a la serra de Carreu, a Laortó: un matrimoni i dues nenes, de 10 i 14 anys. L’escriptor Pep Coll va recollir totes les informacions i en va publicar un llibre.

Conca de Dalt. Pallars

Conca de Dalt. Mapa extret del llibre EL desert verd, de Joan Obiols

Són 19 capítols dedicat cadascun a un personatge: l’amo de les terres, els masovers, el capellà, el jutge, l’advocat, el músic, els culpables, i, com en un patchwork, es van complementant fins a tenir la tela final. Sabem el desenllaç molt abans, però l’autor va dosificant el que anem sabent. Perquè al final, els crims van quedar impunes.

Càrreu era propietat de la família Sindreu, de l’Ametlla del Vallès. El valor dels terrenys eren el bosc: Joaquim Sindreu hi va fer construir una serradora i transportaven la fusta en “invents” com el tren Renard. Els fills se’n van desinteressar. El masover Eusebi i la seva dona van estar un any i mig en presó preventiva, però van arxivar la causa per falta de proves. Era la postguerra, la gent del poble ho sabia o intuïa… però els interessos de l’estat, la força del poder, la corrupció i els contactes van fer la resta.

Abella de la Conca. Viqui

Abella de la Conca. Imatge extreta de Viquipedia

El paisatge

Protagonista singular en una Catalunya fosca i una societat aïllada. La natura en estat pur.

Els Pallars, subdividit en el Pallars Sobirà, amb capital a Sort, i el Pallars Jussà, amb capital a Tremp, constitueix la conca del riu Noguera Pallaresa (fins que travessa la Serra del Montsec), envoltada de muntanyes de gran alçada. Joan Obiols explica molt bé aquest paisatge al libre “El desert verd”: “El Pallars Jussà és una ampolla tombada al bat de sol, però no és prima i esvelta, sinó ampla, de parets gruixudes, com la d’un licor de festa”.

El mapa d’aquesta història, té, al nord-oest, la Pobla de Segur i a sota, l’embassament de Talarn. A l’est, les estribacions de la reserva de Boumort i la vall de Càrreu. Molts dels nuclis que hi havia, ara estan deshabitats, amb la desaparició de formes de vida tradicionals. En alguns moments s’han fet visites guiades, algunes encapçalades pel mateix Pep Coll (Fem Turisme o Serveis Educatius Xtec), i d’altres des de Rutes Pirineus, com la que es visita la fauna salvatge de Boumort.

Boumort

Cim de Boumort. Pallars. Imatge extreta de Fem Pirineus

La justícia

Van nomenat un jutge militar especial: Mamerto Rodríguez Barjou, franquista de cap a peus. Participant a la guerra d’Àfrica, en temps de Primo de Rivera, ascendit a oficial, el 1939, és jutge instructor militar i destinat a Lleida. L’advocat defensor és Francisco Monsó Tirbió (en el llibre, amb el nom de Felipe Masó Travé (1913-1986), del Pont de Claverol, conegut com el Carota. Segons la seva targeta, era “Teniente de infanteria, caballero mutilado y abogado”. (De fet, la “mutilació” era una caiguda d’un cavall, d’on no es va trencar ni un os). A Lleida presidia el Tribunal de Responsabilitats Polítiques des d’on es quedava el béns dels que condemnava. Quan el “negoci” de jutge anava avall, es plantà com a advocat i a canvi de molts diners, va treure els acusats de la presó. Va acabar, de gran, a l’Ajuntament de Lleida com a assessor jurídic i president dels tribunals d’oposicions.

cementiri herba- savina. Miquel parramon

Cementiri d’Herva-Sabina. Fotografia de Miquel Parramon

La llengua

En aquella zona del Pallars, als anys 40 es parlava català en la varietat pallaresa. La majoria de la gent no entenia castellà. Per això quan es desplacen funcionaris per interrogar testimonis i acusats, necessiten una traductora. Trobem una pila de paraules i expressions pròpies del lèxic rural i el mateix Pep Coll hi dedica un llibre: El parlar del Pallars. Alguns exemples del que hem trobat: “La dona baciva” (estèril). “Les primeres vegades que catxaven d’amagat” (cardaven). “Els nyaupits dels gossos” (lladrucs). “La mare que els va pollinar” (parir). “Mecàgon Ceuta!” (ciutat maleïda). “Brufada”: núvols que es formen al cim de les muntanyes i baixen ràpidament desfent-se en aigua o en pedra. “ Boïga: Tros de terra, anteriorment cobert de bosc, que es prepara per al conreu. Goiat: xicot. Popa: pit

Hortoneda, 1000 m

Hortoneda. Pallars. Fotografia extreta de Descobrir Catalunya

El llibre: Dos taüts negres i dos de blancs. Pep Coll. Ed. Proa, 2013. 438 pàg.

Per escoltar

Per caminar

Descobrir Catalunya. El Cinquè llac. Rafael López-Monné.

Gràcies a la col·laboració de la Núria i l Montserrat Ros, que m’han deixat els llibres i m’han fet suggeriments interessants!

Quant a Gloria Condal

Som dues dones d'un petit país, Catalunya. Ens agrada caminar, viatjar i la cultura. Two women from an small country, Catalonia. We like travelling and culture
Aquesta entrada s'ha publicat en Llibres i etiquetada amb , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s