
EL festí de Bavette. Il·lustració: Noemí Villamuza. Text: Karen Blixen
Conte escrit per Isak Dinesen (Karen Blixen), autora del llibre “Memòries d’Àfrica”, que després es va fer en versió cinematogràfica. Aquest conte, un dels més coneguts del recull Anècdotes del destí, se situa en un poblet de la costa noruega, on dues germanes solteres educades de forma puritana per un pare, pastor luterà, ja de grans acullen una dona refugiada de París, fugint del terror de la guerra. És l’any 1871. La dona ajuda en les tasques de la cuina i al cap d’uns anys, li toca un premi de loteria i decideix organitzar un sopar per agrair a les germanes i a tota la comunitat el que han fet per ella.

EL festí de Bavette. Noemí Villamuza
El 1987, el director Gabriel Axel va fer-ne una pel·lícula, amb Stéphane Audran de protagonista, Òscar a la Millor pel·lícula de parla no anglesa. Un record inoblidable.
Nosaltres hem llegit ara la versió digital amb il·lustracions de Noemí Villamuza, editat per Nórdica Libros, extret de e-biblio. Unes imatges precioses que ens han encantat.

El festin de Bavette. Noemí Villamuza. Text Isak Dine
El missatge és que l’amor, l’amor en majúscules, pot tenir moltes formes. En aquest relat, és el plaer immens d’un àpat pensat, preparat i cuinat amb tot l’amor del món. I com això canvia la gent, els del poblet, que mai havien assaborit aquells plaers, i com ho aprecia el general Loewenhielm, antic pretendent de Martine, una de les filles del pastor, que sí que coneixia el que hi havia damunt la taula. És l’ocasió per dir a la dona quelcom que tenia al pap des de jove: “He estat amb vostè cada dia de la meva vida. Sap que és cert, oi?”. Sí, va dir ella. I continuà ell: “i seguirà estant-hi cadascun dels dies que em quedin per viure”.

El festi de Bavette. Text; Isak Dinesen. Il·Lustracions Noemí Villamuza
Mentrestant, l’altra germana, Philippa, “s’acostà a Bavette i l’envoltà amb els braços. Va sentir el cos de la cuinera contra el seu com un monument de marbre, però es va estremir i tremolà ella mateixa de cap a peus. Durant una estona no va poder parlar.”
Tots els murs havien caigut.
Article preciós! Quan vaig veure la pel.lícula vaig pensar que era un relat molt especial i diferent