Estanys càrstics al Pallars

Hem anat a veure uns estanys que no són habituals. A Catalunya hi ha pocs llacs d’origen càrstic. El més conegut és Banyoles, i els altres són al Pallars. La geologia de la conca de Tremp ha permès configurar un dels aqüífers més importants d’aquesta àrea. Els sediments vermells impermeables fan de tap a les roques de l’aqüífer i les aigües afloren a la superfície a través d’esquerdes. L’estany de Montcortès, juntament amb els de Basturs, són els únics llacs d’origen no glacial dels Pirineus.

Estanys de Montcortes. Llacs de Montcortes

Estany de Montcortès. Pallars Sobirà. Catalunya. Foto: gloriacondla

Al nord de la Pobla de Segur, a la baixa conca del riu Flamisell, a la divisió d’aigües de la Noguera Pallaresa, tocant a la vall Fosca, anem a l’estany de Montcortès, una taca circular d’uns 2 km de circumferència a mil metres d’alçada. La primera visió es des de dalt la carretera, en un paisatge voltat de prats i de bosc. Baixem fins a baix i caminem una estona pels voltants. És ple migdia i arribem a 32º. En una banda, un grup de gent han muntat uns para-sols i s’hi estan a sota fent un mos. Cap un altre indret trobem una parella jove que s’està banyant. Les aigües es veuen fangoses i no és fàcil entrar-hi, per les canyes i herbes que l’envolten. Té una profunditat màxima de 30 m. Hi ha una gran varietat d’aus, com l’ànec collverd, l’àguila pescadora o la becuda i peixos com la carpa, la truita i també mamífers com la llúdriga. L’estany és lloc de pas de les aus, sobretot rapinyaires. Pel que a la flora, veiem roures, algues verdes i plantes helofítiques (que necessiten molta llum).

Estany Montcortès

Estany de Montcortès. Dalt turó, el nucli de Cabestany. Foto: gloriacondal

Jacint Verdaguer va recollir algunes llegendes. Una diu que on ara hi ha l’estany, hi havia un poblet on arribà un captaire però ningú li donà almoina. A la sortida va trobar a una dona que venia de pastar al forn i li oferí un tros de pa. Agraït, li digué que aquella nit hi hauria una tempesta molt forta, però que no sortís de casa. Tota la gent es va ofegar, menys la família de la dona.

Estany Montcortès

Estany de Montcortès, amb vegetació típica. Foto: gloriacondal

A pocs quilòmetres hi ha el poblet del mateix nom, a llevant, amb quatre cases, i una hípica que fa excursions a cavall. Al fons, la silueta de la serra de Peracalç, coneguda com la Geganta adormida. Marxem tornant a passar pel llac, amb la mirada posada en el petit nucli de Cabestany, enfilat en un turó de dalt.

Serra de Peracalç (geganta adormida)

Serra de Peracalç al fons, des de Montcortès. La Geganta adormida. Foto:gloriacondal

El segon lloc on podem trobem estanys càrstics és a Basturs, una de les zones de Catalunya on s’han localitzat més fòssils de dinosaures, óssos, petjades i ous. Ens trobem a l’alçada de Tremp, a llevant. Abans d’arribar-hi, camps acabats de segar, amb les garbes a punt. Grocs, ocres i verds combinats.

Basturs

Basturs. Camps de cereals acabats de segar. Foto: gloriacondal

Des de l’aparcament fins als estanys, hi ha 5 minuts caminant i s’hi pot anar per dos camins diferents perquè van a parar al mateix lloc. L’Estany Gran fa uns 75 m de diàmetre: les aigües tenen molta calç, fet que condiciona l’existència d’espècies animals i vegetals singulars, com per exemple una planta carnívora adaptada a aigües molt alcalines que viu flotant a l’aigua. O la madrilleta roja, un peix en perill d’extinció a Catalunya, o algues que tenen l’únic hàbitat conegut aquí, a Catalunya.

Estanys Basturs

Estany gran de Basturs. Foto: gloriacondal

Com el de Montcortès, està envoltat de vegetació que no permet l’accés directe a l’aigua. L’aigua d’un blau clar esclatant. Ens acostem al punt d’accés, una rampa de fusta i veiem desenes de petits peixos, i d’altres no tan petits.

Estanys Basturs

estany Gran de Basturs,d’origen càrstic. Foto: gloriacondal

La profunditat és d’uns 15 metres. Seguim el rètol que indica l’Estany Xic i arribem a un mirador de fusta amb vista als camps i a l’estany, d’unes 30 m de diàmetre, que veiem de lluny. Davant nostre, veiem el cim de Gallinova (1.687 m), la collada de cal Trumfo i la Roca de Monteguida (1.557 m).

Gallinova-Roca Monteguida

Cims de Gallinova i de Monteguida des del mirador del llac xic de Montcortès. Pallars. Catalunya. Foto: gloriacondal

A prop dels estanys hi havia l’Ermita de les Esplugues i de Sant Roc. Diuen que es va trobar una imatge a una espluga del Mont de Conques. A la cova hi feien missa i més endavant van fer una petita capella, a l’esplanada amb vistes als estanys. La verge era invocada quan hi havia sequera. L’aplec és el Dilluns de Pasqua. Vora l’estany gran hi queden les ruïnes.

Quant a Gloria Condal

Som dues dones d'un petit país, Catalunya. Ens agrada caminar, viatjar i la cultura. Two women from an small country, Catalonia. We like travelling and culture
Aquesta entrada s'ha publicat en Excursions i etiquetada amb , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Estanys càrstics al Pallars

  1. rondaller ha dit:

    Quin indret tan interessant!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s