Al Pirineu, entre la Cerdanya i els Pallars, la comarca de l’Alt Urgell passa desapercebuda, tot i els llocs interessants que té. Us expliquem la ruta d’esglésies que hi hem fet, de nord a sud seguint la C-14. La majoria són romàniques, tot i que no tenen l’esplendor de les de la vall de Boí. Excepte les d’Estamariu i Anserall, estan tancades. I darrera les esglésies, hem conegut paisatges, pobles i gent.

La Seu d’Urgell (690 m), al centre de la plana, cruïlla de camins d’importància geoestratègica. Ara té 12.500 habitants i la catedral de Santa Maria, l’única catedral romànica de Catalunya. Als voltants, el c/Major i el c/ dels Canonges, eixos del nucli antic. Tocant al riu, el Parc Olímpic (el 1992 s’hi van fer les proves de piragüisme dels Jocs Olímpics).

La catedral de la Seu d’Urgell. Foto: gloriacondal

En direcció est, cap a la Cerdanya, destaquem el poble d’Aristot, a 1.223 m, penjat i solitari, amb l’església de Sant Andreu (s. XII), ensotada i amb cases antigues molt a prop. Del mirador estant, vistes del massís del Cadí. Al poble hi viuen 10 persones.

Església de Sant Andreu. Aristot. Alt Urgell. Foto: gloriacondal

Estamariu, a 1.984 m, amb restes d’un castrum romà, colomars… té l’església de Sant Vicenç, (X-XI), del romànic llombard, amb part de frescos originals d’un Pantócrator (es veuen els peus i sandàlies de Crist i a sota, la Verge, Sant Pere i Sant Joan).

Església de Sant Vicenç d’Estamariu. Alt Urgell. Foto: gloriacondal

Continuant la mateixa carretera, arribem a Bescaran on hi ha el campanar de Sant Martí, (XI-XII), l’únic que queda de l’església romànica, molt similar al de les esglésies de la vall de Boí, de planta quadrada i sis pisos.

Campanar de Sant Martí. Bescaran. Alt Urgell. Foto: gloriacondal

A la carretera que va a Andorra, poc després de passar la Seu, hi ha Anserall. Als afores hi ha el monestir de Sant Serni de Tavérnoles. D’orígens incerts (el 1r document és de l’any 806), solitari, tancat, famós per una controvèrsia que el seu abat Fèlix tingué per defensar l’heretgia adopcionista davant dels principals teòlegs de Carlemany. Crida l’atenció la seva orientació cap a l’oest, únic cas a Catalunya.

Sant Serni de Tavèrnoles. Anserall. Alt Urgell. Foto: gloriacondal

Baixant de la Seu cap al sud, a Montferrer, cal trencar a la dreta cap a Castellbò. De lluny, sobresurt la imatge de les restes del castell i l’església. El temple de Santa Maria té una imponent façana i portal gòtic del XV del 1436 quan es convertí en col·legiata i assumí les rendes del desaparegut monestir de Sta. Cecília d’Elins. Més amunt, les ruïnes del castell, documentat el 1040, d’una nissaga vescomtal important. Des d’allà, vistes de l’església, el riu i la vall. Un poble amb personalitat i vida, oasi de pau.

Castellbó. Col·legiata de Santa Maria. Alt Urgell. Foto: gloriacondal

Continuant baixant, a l’alçada dels Hostalets de Tost, cal girar a l’altra banda i pujar per una pista asfaltada de moltes zigues-zagues, fins al terme de Tost, amb ruïnes de l’antiga rectoria i un gran edifici de l’església de Sant Martí de Tost, consagrada el 1040 amb Arnau Mir de Tost, vescomte d’Àger, i la seva dona Arsenda. Conserva algunes parts romàniques, però la resta és gòtica. Les vistes són impressionants, tant a l’altre vessant, com al turó on queden algunes pedres del castell.

Sant Martí de Tost. Alt Urgell. Foto: gloriacondal

A Organyà anem a veure l’església de Sta. Maria on es van fer les homilies d’Organyà, el primer text en català que es coneix, de finals s. XII. I baixant arribem a Coll de Nargó, per visitar l’església de S. Climent, del romànic llombard, amb un campanar molt curiós, perquè la base és quadrada, pre-romànica.

Sant Climent. Coll de Nargó. Alt Urgell. Foto: gloriacondal

Després enfilem per la carretera que puja al coll de Bòixols (connecta amb el Pallars Jussà) fins arribar al nucli de Valldarques. Carretera de revolts preciosa, amb poc trànsit, prenem la desviació cap una pista sense asfaltar uns 3 km, fins a l’antic nucli de Valldarques i l’església de Sant Romà (s.XII). El més destacat és el campanar, amb arquets i bandes llombardes. Solitari, ombrívol, d’una bellesa corprenent.

Església de S. Romà de Valldarques. Alt Urgell. Foto: gloriacondal

Poc abans d’Oliana ens desviem cap a l’església de S. Andreu del castell d’Oliana, consagrada l’any 1040, L’absis és molt alt, a causa del desnivell del terreny. Vistes de la plana, i del Castell-llebre, a l’altra riba del Segre.

Església de Sant Andreu del Castell. Oliana. Alt Urgell. Foto: gloriacondal

De nou a la crta general passem a l’altra banda del Segre per anar a l’església de Sta Llúcia de Tragó (s. XI), amb una capçalera de tres lòbuls. Les cantonades de la nau no arriben al terra sinó que acaben a les cobertes de les absidioles.

ESglésia de Santa Llúcia de Tragó. Alt Urgell. Foto: gloriacondal

N’hi ha més, però per aquest cop, ho deixem aquí.