La proposta de ruta comença a Rennes le Chateau, puja cap a Alet-les-Bains, continua fins a l’abadia de Riuenette i baixa per Vila-roja de Termenés.

Rennes le Chateau. En un turó, un conjunt de cases de pedra presidides per un castell, una església i una torre. Simó de Monfort, el gran perseguidor dels càtars, a més de massacrar la gent del veí castell de Costauçan, va assetjar Rennes i va matar tots els habitants. Però la majoria de la gent que va a Rennes ho fa per un altre fet herètic: el 1885, el rector de la parròquia, Berenguer Saunière, va descobrir “un tresor” mentre feia restaurava l’església, semblava que diners i documents. Arran d’això, el 1982 es va publicar el llibre El enigma sagrado, amb la tesi que Jesús de Nazaret es va casar amb Maria Magdalena i van tenir fills, alguns dels qual van emigrar a la Provença. El llibre El codi da Vinci recull aspectes d’aquesta història. La petita església de la Magdalena és especial: a l’entrada, una imatge d’un dimoni espantós; al presbiteri, una Crucifixió especial i als murs, quadres de la Passió, amb escenes estranyes.Teories sobre merovingis, Priorat de Sió… el paradís dels esotèrics. A fora hi ha els jardins, el museu del rector, la torre Magdala i un mirador amb vistes espectaculars. 

Alet les Bains. Poble travessat pel riu Aude, amb un centre termal, un important nucli medieval i les ruïnes de l’abadia benedictina de Notre Dame, fundada el s. IX. Llegim això: “El papa Joan XXII decideix erigir una gran catedral a l’antiga abadia d’Alet, que serà seu del bisbat. Així podrà combatre el poder de l’arquebisbe de Narbona, del bisbe de Tolosa i lluitar contra els càtars. L’antiga església romànica continuarà sota la nova llum gòtica”. I així es fa. No cal pagar entrada per veure-ho. Es pot anar pel cementiri i es veu força bé. Parets, arcs, finestres… on domina el gres de color groc. Les lluites internes a l’església pel poder. Però hi ha més.

L’Abadia de Rieunette, fundada el 1162 de monges cistercenques depenia del monestir de Villelongue, de monjos. Va arribar a ser 40 monges, però el papa Innocenci IV, el 1248, decidí que no n’hi podien entrar més. Els feien por tantes dones juntes? El 1528 el van abandonar per les guerres, la comunitat es refugià a Carcassona i els monjos de Villelongue es van quedar tot el que tenia valor. El 1648 s’intentà la restauració, però els de Villelongue no van voler. Van anar als tribunals i el 1654 van atacar amb armes Rieunette i les monges van fugir. Des del 1998 hi ha una comunitat de monges cistercenques vingudes de l’abadia de Boulaur. Visitem l’església, senzilla, i veiem alguna monja trastejant. Tenen botiga i allotgen persones temporalment. Lloc recòndit, senzill, ple de pau.

El Castell de Villerouge-Termenès és al fons d’una vall en un poble petit, al costat del riu. Aquí va morir cremat a la foguera l’últim càtar, Guillem Bélibaste. Acusat de matar un pastor, va fugir però al cap d’un temps, la Inquisició el va localitzar. Empresonat al castell de Castellbó (Alt Urgell), d’allà passà a Carcassona, on el van jutjar i condemnar. Llegim en un rètol: ““La seva sort s’ha dictat, el cremaran viu, aquí, a les terres del seu senyor, l’arquebisbe de Narbona. Però és hora de les tasques diàries. Cal apujar la quota acordada amb l’arquebisbe, obtenir els cànons de les viles, els diners, el blat, l’oli, les bèsties… retirar els cens dels molins, una feina immensa que es registra perfectament al llibre de comptes. Gràcies a Déu les tasques espirituals són principals, la justícia és temporal”. 

Es pot ampliar la ruta anant a Termes i el seu castell, Limoux… o a Lagrasse, on hi ha l’abadia de Sta. Maria d’Orbieu, fundada el s. VIII per Carlemagne. En uns murals que es van conservar, s’observa la baralla, a cops de bastó, l’any 1687, entre els monjos que hi vivien, i els de la Congregació de S. Maur, que hi van arribar per quedar-s’hi.

El tema dóna per molt…

Els quatre punts d’interès que proposem. Són 130 km per carreteres de revolts, entre boscos i rius i une 3 hores de conducció.