Allotjades a Son Bou, a la costa sud, ens va semblat un bon punt des d’on moure’ns. Així, vam poder veure cultura talaiòtica propera i platges recordades també properes: Cala en Porter, gairebé buida de gent i cotxes.

Cala Galdana, i des d’allà, cales Macarella i Macaralleta, amb gent, aigües cristal·lines, com sempre, amb un bar i papereres (la primera vegada, caps als anys 70, era molt més salvatge). Més a l’est, la cala Mitjana, amb moltes algues, i per un sender, cala Trebaluger, solitària.

Al centre, Alaior, amb la seva potència històrica i la catedral. Més enllà, Es Mercadal… arreu, carrers blancs i cases baixes. Han crescut, sí, però els nuclis antics es conserven bé. I visible de nord a sud, el Monte Toro, l’església, el pou, les vistes a tot…

A la costa nord, platges de Binimel·là i Pregonda, regal dels déus, el cap de Cavalleria i l’illot des Porros.. enllà, Fornells i les inigualables llagostes. La cala Pilar, ara, com a Macarella, amb escales de fusta per fer mes còmode la baixada… I a l’est, l’Albufera i es Grau, gran reserva de la biosfera.

No ens deixem els fars: el de Cavalleria, on es poden visitar les instal·lacions, el de Punta Nati (i d’allà, a Punta Porradell i pont d’en Gil pel camí de Cavalls). El de Favàritx, en un dia gris i ventós. A prop de Ciutadella, el far d’Artutx...

Les dues grans ciutats,Ciutadella i Maó, de punta a punta. La primera, amb el petit port, les muralles i la ciutat a sobre, la plaça d’es Born, Ses Voltes, la catedral, les llegendes d’una ciutat enfonsada a prop, Parella… La segona, el gran port, amb el ferri que sortia cap a Barcelona, les esglésies de Sta. Maria i Sant Francesc (aquesta amb el Museu de Menorca, d’obligada visita). El convent del Carme i el Claustre, amb un mercat deslluït per la covid…

I a taula, els peixos, els formatges, les sobrassades… i els vins. Un camí de cavalls que permet recórrer l’illa a peu, fent tota la volta (en vam fer fragments) i les postes de sol que cada dia vam veure des de Son Bou, úniques, irrepetibles, immenses.