La Palma. Canarias

Primera setmana d’octubre de 2020. Vol directe Barcelona-La Palma. En temps de covid19illa res no és igual, però intentem viure amb la màxima normalitat.

Ens vam allotjar a la Casa rural El Rincon, a El Paso, un lloc equidistant, al centre de l’illa. 

Salinas de Fuencaliente. La Palma. Foto: gloriacondal

Al sud-est hi ha una zona de volcans, platges i salines que vam fer en un dia. Baixem de cop fins a Fuencaliente a l’extrem sud, i visitem les salines, en actiu, espectaculars, al costat dels fars. En aquesta banda es pot fer la ruta dels volcans. Nosaltres pugem al cràter del San Antonio, petit, sota el nucli de Los Quemados, nascut el 1677. D’allà es veu el volcà Teneguia, el més jove, que eruptà el 1971. La gent gran encara ho recorda, i els vells també recorden una altra erupció, la del volcà San Juan, el 1949. Pujant, a la costa, ens banyem al Charco Verde, una platja de sorra negra amb aigües netíssimes.

Volcà San Antonio. La Palma. Canarias. Foto: gloriacondal

Un altre dia fem la volta a la Caldera de Taburiente, que ocupa la meitat nord de l’illa. El primer punt és Poris de Candelaria, una cova en uns penya-segats de la costa nord-oest, on es baixa des de Tijarafe per una pista asfaltada de vertigen, pel pendent que té. Cal caminar 400 m per un sender i s’arriba a una entrada espectacular, amb casetes blanques. Saludem un home que pinta, tenen llum i aigua i escaletes per baixar a banyar-se. Una verge petita entre unes roques… Si mires la mar, la veus salvatge i profunda, però també clara i neta, blava.

Poris de Candelaria. La Palma. Foto: gloriacondal

La següent parada és al Tablado, al nord, un llogarret de cul-de-sac des d’on es veu un paisatge espectacular, mar, barrancs, boscos i pinacles punxeguts. Dinem a la costa nord-est, a Puerto Espínola, prop del Charco Azul. Res d’especial. Les instal·lacions són tancades i l’aigua no és gaire blava… Sí que val la pena la “vieja” que mengem i el passeig de ronda que fem en direcció San Andrés, amb plataners per una banda i penya-segats per l’altra. Uns quilòmetres més avall visitem El Tendal, tocant al barranc de San Juan (el Centre de Visitants és a l’altra banda). Els aborígens, els benahoarites, van deixar nombrosos testimonis de com vivien, entre d’altres, llavors de cereals, que va servir per rebatre els qui deien que no cultivaven la terra.

El Tablado, nord de l’illa La Palma. Foto: gloriacondal

La Caldera de Taburiente és un motiu, per sí vol, per visitar l’illa. Té un circ de 8 km de diàmetre on erupcions, esllavissades, l’aigua i el temps l’han convertit en un paisatge de quasi 2.000 m de desnivell. Alhora, hi han crescut moltes espècies vegetals i animals, molts, endèmics. Nosaltres pugem al Roque de los Muchachos, amb cotxe. Havíem deixat enrera els observatoris i el telescopi astronòmic, que ara no es visiten, pel covid19. Dia esplèndid, amb sol, sense boira ni fred. D’allà es poden fer nombrosos senders. Nosaltres, més modestes, pugem als miradors i veiem volcans i boires sota nostre, i a l’infinit, la silueta del Teide, la Gomera i una mica més enllà, Hierro. Si alces el cap, gairebé toques el cel. Ens envolta el silenci malgrat la poca gent que hi ha. Com si fóssim soles… fins que trobem una noia que se’ns queda mirant i diu: “Vosotras sois de Gavà” (!). Baixem lleugeres, tranquil·les i relaxades, plenes de pau.

Roque de los Muchachos. La Palma. Canarias. Foto: gloriacondal

Un altre dia, des del sud de la caldera, pugem a la Cumbrecita, a 1.300 m, i fem la ruta dels miradors. Sol esplèndid i als vessants de les muntanyes de més avall, boires per la humitat i l’efecte dels alisis. Tenim al davant la caldera de la banda nord, veiem el Roque de los Muchachos i els altres. Baixant, abans d’arribar al Centre de Visitants, ens desviem a l’Ermita de la Virgen del Pino, on hi ha un pi canari gegant, d’entre 600 i 800 anys. Més vell que nosaltres juntes!

La Cumbrecita. Caldera de Taburiente, La Palma. Foto: gloriacondal

L’últim diu passegem per la capital, Sta. Cruz, un final de casetes i balcons per tancar una setmana perfecta.

Santa Cruz de la Palma. Canarias. Foto: gloriacondal

Quant a Gloria Condal

Som dues dones d'un petit país, Catalunya. Ens agrada caminar, viatjar i la cultura. Two women from an small country, Catalonia. We like travelling and culture
Aquesta entrada s'ha publicat en Viatges per Europa i etiquetada amb , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a La Palma. Canarias

  1. Dolors Espinosa ha dit:

    Estimades,
    Com sempre un relat que em fa sentir que vaig amb vosaltres. Gaudiu molt. 😘😘

  2. Carme Ruiz ha dit:

    La Cumbrecita, tal com ho heu explicat, m ha semblat un lloc al que podria haver pujat, ,accessible per a mi, com sempre gràcies per compartir. 🙂

    • Gloria Condal ha dit:

      Sí, Carme, hi podries haver anat perquè de l’aparcament fins al primer mirador hi ha 1 km per una pista plana. El que es veu és espectacular: gran part de la Caldera, amb els cims més alt dalt de tot, entre ells, el Roque de los Muchachos. EN ocasions així, sempre penso en la gent estimada que no hi és i els agraria. Tu estaves a la llista! Petons

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s