Un toc de canyella i la llengua

Un toque de canela. Πολιτική
 κουζίνα

Aquesta entrada interessarà als qui tenen “curiositat” per les llengües.

Hem (re)vist de nou aquesta pel·lícula i ens hem preguntat pel títol. En grec és Πολιτική κουζίνα (Politikí kuzina). La segona paraula és clara, cuina. La primera ve de Πολη, que significa ciutat, tal com anomenen els grecs a l’antiga Constantinoble. Πολιτικός (politikós) significa “de Constantinoble”. Nosaltres coneixem la ciutat com a Istanbul, que ve del grec: στην πόλη (stin poli). Ironies de la vida. La traducció literal seria, doncs, “Cuina d’Istambul”. Però com que “politikós” també vol dir política, anant més enllà, potser podria al·ludir a “Cuina política” si tenim en compte els esdeveniments de fons de la pel·lícula. Veient que el títol era molt local, les traduccions que se n’han fet al món són curioses. En anglès van traduir-la com A Touch of Spice, potser perquè les espècies són una part fonamental del film. A Argentina en van dir La sal de la vida, ja que la sal és un dels elements que l’avi explica al nen: no es veu, però és cabdal. I a Espanya en van dir Un toque de canela, per allò de posar aquesta espècie en alguns ingredients per influir en el gust.

Un toque de canela. Πολιτική
 κουζίνα

Les relacions amb la llengua són constants. Estem immerses de ple en la gastronomia =  γαστρόνομία i ens fan notar que al nen, apassionat de la cuina, va acabar agradant-li l’astronomia (la mateixa paraula sense la g inicial). També ens parlen de la tornada de l’avi, sempre anunciada i mai veritat. En grec és επιστροφή(epistrofí). I, de nou, la llengua juga amb nosaltres perquè les dues últimes síl·labes, “trofí”, signifiquen: menjar. Més. L’encantador avi sempre diu que hi ha una paraula que sencera significa somiar: ονειρεύομαι, i si li robem les dues primeres síl·labes, vol dir “eructar” o “fer un rot”, acte que solem fer quan hem menjat bé. Finalment, acabem amb la mestra de l’escola, que fa conjugar en veu alta a tota la classe el present d’indicatiu d’un verb, ξεχνώ (ksejnó), que significa oblidar. Jo oblido, tu oblides, ell oblida, nosaltres oblidem, vosaltres oblideu, ells obliden.

Mesquita d’Ortakoy

De fons, la problemàtica història de Turquia i Grècia: any 1955 (intercanvi obligat de poblacions, Μικρασιατική καταστροφή. El 1967 (cop d’estat militar), el 1974 (invasió turca de l’illa de Xipre).

Αγια Σοφια.Κωνσταντινούπολη
Santa Sofia. Istanbul. Foto: gloriacondal

Molt relacionat amb aquesta història, recomanem el llibre Loxandra. A Grècia s’han fet múltiples edicions i episodis per a TV, però no sabem que hagin traspassat fronteres.

No ens imaginem ningú fent recerca a Google 
amb les etiquetes: Un toque de canela i llengua.
O potser sí, i llavors trobaran les llengües
en què es va rodar (grec, turc i anglès) 
o en quines versions pot veure-la. 
Aquí hem volgut comentar aspectes concrets 
de la llengua, sense entrar amb altres temes.

Quant a Gloria Condal

Som dues dones d'un petit país, Catalunya. Ens agrada caminar, viatjar i la cultura. Two women from an small country, Catalonia. We like travelling and culture
Aquesta entrada s'ha publicat en Cinema i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s