“Ermita al cel suspesa…” diu Verdaguer al poema L’emigrant, pensant en Bellmunt…

Som a S. Pere de Torelló i l’objectiu és pujar a Bellmunt (1.246 m). Podem triar diferents rutes: des de S. Pere al Santuari pel GR 151 (Camins del Bisbe i Abat Oliva), 4,5 km marques vermelles i blanques. Pel PR-C 45 (serrat dels Cristians-Senders meandres del Ter) 4,5 km, marques grogues i blanques. Combinar carretera i dreceres (corriols per salvar els revolts), pel Camí Vell, des del mas Redortra: 4,6 km, marcats amb cercles de color taronja. És el que vam fer nosaltres per pujar… i si es vol fer tot per carretera des del Redortra, són 4,8 km. Tots els camins que pugen van a Roma. 

De seguida trobem un prat on hi ha vaques en una banda i cavalls en l’altra. Anem pujant fins a prop la cota dels mil metres, on trobem el Mirador de la Verge de Montserrat, amb vistes, tot i que avui no és un dia genial, però veiem, avall, els prats, boscos i masies. Una mica més a munt hi ha la Font Vidranesa, un bon lloc per fer una pausa. De nou, marques taronges pel corriol. El següent punt d’interès és el que queda de l’alzina grossa. Catalogada com a monument, feia 4,20 m, amb un ddiàmetre de tronc d’un metre… però té el tronc a terra, buit i cremat. El Santuari és cada cop més a prop, però encara no. Fins que arribem a l’aparcament; d’aquí continua una carretera de ciment per a serveis, però nosaltres pugem per uns graons que passa per l’hort i ens deixa als peus del Santuari. 

El Santuari es troba sobre el turó de Sa Reganyada. L’edifici inclou l’església i una gran construcció annexa amb l’hostatgeria i el restaurant. Però si el restaurant està tancat, tampoc podem veure l’església, perquè s’entra per una única porta. Per tant, és millor consultar-ho en aquest web. El dilluns de Pasqua s’hi fa l’Aplec. Als peus del mur es pot fer la volta per veure les vistes; sota, hi tenim la vall del Ges. Després, anem a l’altre turó, el de Serragrenyada, amb una creu i més enllà unes antenes. Dalt hi ha un petit pedró anomenat Mare de Déu de les Alades. Diuen que aquí es va trobar la imatge de la Verge i s’anomena així perquè aquí, a la tardor, venen a morir eixams de formigues alades, com passa a les Agudes del Montseny i altres llocs. Mirant cap al santuari, veiem, al fons, el puig Cubell, el Puigsacalm, el coll de Bracons, el Pedraforca (cap a mitjan agost, el sol es pon pel mig de l’enforcadura), els Rasos de Peguera… i més enllà, el pla d’Aiats.

Sumant el que veiem des del segon turó, tenim tot Catalunya: els Pirineus, força nevats ara. la vall del Ges i el Bisaura, a prop, el Montseny (les Agudes, el turó de l’Home, el Pla de la Calma, el Matagalls). Hi ha una càmera des d’on es poden veure les vistes en directe, clicant aquí.

Mengem el pícnic que portàvem, contemplem, intentem aprendre quins arbres, quines mates, quines flors ens envolten… i baixem amb calma cap a baix. Al bar Cals Avis fem un cafè per tancar la jornada i parlar de la pròxima excursió. Perquè sempre hi ha una pròxima.