La riera de Fontscalents neix a Castellcir i quan arriba a Castellterçol s’uneix al torrent del Mal i es converteix en el torrent de la Fàbrega. Us proposem una ruta per conèixer poues, esplugues i un rentador de llana excepcional.

Nosaltres hi arribem pel polígon Industrial del Vapor a Castellterçol. Després d’aparcar el cotxe baixem avall cap a la riera, la creuem i continuem per l’altra riba. El primer punt d’interès és la poua (o pou de glaç) del Vapor. Fins fa uns anys, estava coberta de malesa. Va funcionar des del s. XVII fins als anys 30 del s. XX, quan va plegar per la competència de l’electricitat. Va quedar colgada per la malesa, però es va rehabilitar. És molt fonda i té tres boques cobertes amb reixes metàl·liques. A Castellterçol hi havia unes 25 poues catalogades, ara en queden una dotzena en bon estat i formen part de l’Ecomuseu del Moianès.

Continuem pel costat de la riera seguint una pista ampla des d’on veiem el Molí Nou, tocant a la riera, que queda avall. És propietat privada i hi ha moviment de caçadors. Hi havia altres molins que molien farina i gel (el de S. Joan, el Xic, l’Oller i la Fàbrega). Els pagesos hi portaven el blat, l’ordi i el blat de moro, que servien per fer farinetes, pa blanc o menjar per la bestiar. Les riades del 1962 van fer malbé la bassa, van inundar l’edifici i ja no es va moldre més.

Continuant la pista paral·lela a la riera arribem a Esplugues, una gran bauma edificada amb grutes de l’època troglodítica, habitada des de l’antiguitat fins a finals del 2002. Els primers repobladors van fer construccions molt rudimentàries adossades als marges: feien servir la roca com a paret de fons i allisaven el terra per a sòl de l’habitatge; també feien forats per empotrar-hi bigues. L’any 1192 hi ha la primera documentació sobre aquesta masia. L’entorn és maco, relaxant, amb un pont romànic i forma part de l’Ecomuseu del Moianès.

Travessem el pont i retornem per l’altra riba per un sender enmig del bosc. La riera queda, novament, avall, fins que ens desviem per anar a la font de la Vinyota, sota unes petites baumes. Hi ha ombra, taules i accés a la riera, però de la font… res. 

Retornant al camí, continuem fins a la Vinyota on trobem la Poua del Glaç, una de les més grans del poble. El gel es venia a Barcelona, al Vallès i al Maresme. Em feien servir als hospitals, als vaixells i a les fàbriques de gelats i begudes. A l’interior es poden veure les parets amb els encaixos de les bastides des d’on es treballava per empouar i desempouar, omplir i treure els blocs de gel. Al fons de tot hi ha el canal de desguàs fet amb carreus i lloses.

Continuem la pista fins que arribem a la primera fàbrica del polígon. Aquí hi ha un rètol indicador: a 50 metres tenim el més interessant del recorregut, el Rentador de llana del Roquer. Funcionà entre els segles XVI i XIX. Per aquí hi passaven ramats transhumants i sovint se’ls comprava llana, es portava aquí per tractar-la. El gremi de paraires va fer famós el poble. Calia molta aigua, per això van fer el rentador tocant a la riera. Quan la llana estava llesta, se’n feien bales i es venien a les petites explotacions familiars o als tractants de Barcelona. Quan va deixar de funcionar hi anaven les dones del poble a rentar la roba, fins que va quedar abandonat i més endavant, rehabilitat. El Roquer forma part del llistat dels 150 Millors Elements del Patrimoni Industrial de Catalunya. Entrant al polígon veiem una llarga xemeneia, la de l’antiga fàbrica tèxtil Roger-Dieste, “El Vapor”, construïda entre el 1905 i el 1910. Feien, sobretot, jocs de llit, llençols i vànoves, que es venien a Espanya i Europa. Va plegar a finals del s. XX. Ara queda, com a testimoni, la xemeneia i un parell de naus antigues.

De tornada, ens aturem al poble, que val la pena visitar, amb la Casa Museu de Prat de la Riba.

Per arribar al Roquer directament, aneu amb cotxe, 1 km després de Castellterçol en direcció Moià per la C-59, gireu a la dreta cap el polígon el Vapor i veureu un indicador.