8 km. Fàcil
Inici: km 0 del Parc Fluvial del Congost de Granollers.
Final: pont de Montmeló. Aiguabarreig dels rius Congost i Mogent.
Iniciem el camí per aquesta riba del riu, passem pel barri de Sota el Camí Ral, les instal·lacions esportives de Granollers (camp de futbol, pista d’atletisme, àrea d’autocaravanes…). Passem per sota la Ronda Sud, continuem tot deixant els jardins Joan Vinyoli i anem fent pel Parc Firal de Granollers on trobem l’indicador del km 1. amb vistes al coll de la Manya. Continuem tot passant deixant el barri de can Bassa i el molí de can Muntanyola i arribem a Palou, poble independent fins que el 1928 s’annexionà a Granollers. Es caracteritza pels camps cultivats i les cases i masies disperses. En un petit nucli hi ha la Torre de les Aigües, amb un restaurant i un xic més enllà, l‘església de S. Julià i l’antiga rectoria. En aquesta banda, on queden lledoners i pollancres, podem observar el contrast amb l’altra riba, amb polígons industrials.
Sovint trobem indicadors i nosaltres seguim sempre paral·leles al riu. En un punt, trobem l’anomenat “Gual d’Arquímedes”, on les aigües del riu són a tocar, construït els anys 70. L’any 2020 les aigües es van endur el mur en una pujada del cabal, però es va refer. Més endavant passem sota el túnel de la C-35, on uns grafitaires estan pintant.
Continuem el camí envoltades de vegetació típica de la zona i l’estació, sobretot borratges i ginestes. Després dels murs de l’empresa Ferimet de recuperació fèrrica, hi ha un gran camp de colza, florit. Hem passat els grans números del km 2, del 3
Arribem a un gual i aquí hem de saltar a l’altra riba, on hi ha l’Espai natural de Can Cabanyes, amb aiguamolls diferents espècies d’ocells i amfibis, pins i alzines. A l’altra banda de la carretera BV 5003, polígons de fàbriques i els petits bosquets de Can Català, Can Gordi, Mas de la Moreneta i Torre Pardalera… una mena de guardians de l’immens circuit de Catalunya, ja en terme municipal de Montmeló. Al final de Can Cabanyes hi ha una zona d’esbarjo infantil i una cafeteria Viena.
Caminem pel sender entre el riu i la carretera pel camí del riu Congost, un corredor natural i ecològic que permet el moviment de la fauna entre la serralada i el mar. Passem per sota del pont de l’AP-7 i deixem, quasi colgada per les fàbriques, el camí de Can Guitet, amb la masia. A l’altra banda del riu, el Turó de les Tres Creus. Al peu, restes de pous de glaç que van trobar quan construïen l’autopista (vegeu aquí).
Continuem vorejant el Congost tot passant pel costat de les instal·lacions esportives de Montmeló. Tenim el gran pont a la vista, i podem fer dues coses: baixar a la llera del riu per continuar pel Besòs en direcció Mollet-Montcada-S. Adrià del Besòs (trobarem un gual per poder continuar per la riba esquerra direcció mar), o creuar cap a la carretera de la Roca i baixar a la riba que segueix cap al riu Mogent, on es forma l’Aiguabarreig. Uns metres més, trobarem un bosc de ribera frondós i humit. Dalt dels turons propers, la Torre del Telègraf. Es pot retornar pel mateix camí, o si esteu cansats, anar a l’estació de tren que comunica Montmeló-Granollers.
