La ruta des del darrer pàrquing d’Espot al llac de S. Maurici és de 4 km que es fan en 1:30 h. per dins del bosc. Un altre dia anem a la Vall i estanys Gerber. Cal pujar amb cotxe el port de la Bonaigua fins al refugi i església de la Verge d’Ares des d’on veiem la cascada de Gerber, on anem. El sender surt ‘un petit revolt 1 km abans. Són 10′ caminant pel bosc. Per pujar als llacs, de nou al cotxe, aparquem a la Peülla. Arribar al primer són 3 km i 45’ per un sender de moltes pedres i arrels. L’Estanyolet de Gerber és d’aigües tranquil·les plenes de vida dels nombrosos insectes que hi pul·lulen, sobretot libèl·lules grans que semblen helicòpters.

Després anem al bosc del Gerdar passant per davant de l’Hotel els Avets i aparquem prop del Refugi. D’allà caminem per un bosc d’avets fins baixar al torrent de Cabanes i continuem amunt en direcció a la cruïlla de la Cabana Vella; continuant s’arriba als Plans de Breviari. Sensació de grandiositat sota una avetosa sensacional.

Un altre dia anem cap al nord fins al refugi del Fornet; d’allà continuem fins a les tres bordes, una d’elles, la del restaurant Ignasia. Ens aconsellen fer una ruta a partir del pont de la Perosa, Prats de Clavera, Bordes de Perosa i acaba al pont de Pedrosa. Passem per la cascada de la Tinta, arribem a desviació de la ruta Espais de Memòria Camí de la llibertat que puja al port d’Aulà , travessem un afluent, continuem… i retornem. Des del pàrquing hi ha 8,5 km a Montgarri per pista.

A Alòs l’església té una façana curiosa, amb capitells de figures a cada banda similars a l’església de Sta. Maria d’Àneu. També veiem el pont romànic (hi ha un camí vell entre Alòs i Isil de 7 km però està en mal estat). Al pantà de Borén busquem un racó per dinar i acabem a la plaça sota una mena de porxo de pedra menjant l’amanida de pasta que portem.

Son, a 1.393 m, poc després de València, té un campanar imponent que es veu de lluny. El cloquer, el cementiri i la torre del rellotge formen un conjunt monumental maco. Fem una volta pel poble i pugem en direcció a MónNatura Pirineus, un espai d’activitats de coneixement de natura, rutes i allotjament. Tornant a Son, a la primera casa, de la família Moreu, va néixer Generosa Cortina Roig, lluitadora a la resistència francesa. Sorpe, a 1.265 m. És un poblet amb gent gran, horts, grans casalots, un local per als joves… i l’església de S.Pere, amb una part romànica. Hi ha moltes pomeres però encara no estan a punt.

En direcció Alòs hi ha una desviació a Àrreu, a 1.251 m, on cal pujar per una pista de terra quasi 1 km. Una bústia a peu de carretera deixa clar que si més no, hi ha un habitant. Fins fa poc calia pujar per un sender. A dalt, un parell de cases cuidades i una altra habitada per l’Eloi. Continuem el sender per anar a l’ermita de la MD de les Neus per un camí sota el bosc després de passar les bordes d’Àrreu. Aquí s’aprofita el bosc, hi circulen gallines, ànecs i cavalls. L’ermita romànica, orientada a l’est, té un petit campanar d’espadanya i a dins hi ha una còpia de talla de la verge. Cada 5 d’agost s’hi celebra un aplec. Continuem el camí fins al mirador amb vistes a la vall, a Borén, Sorpe, i per dalt, Isil. A Isil visitem l’Església S. Joan construïda a la llera del riu amb els absis sobre la roca; els capitells de la portalada són semblants als d’Alòs: la granota és dolenta, el brau simbolitza la força, una boca oberta és l’home que blasfema…

Dediquem un altre dia a passejar per la Mollera d’Escalarre on a més de l’observació de fauna i flora de la natura hi ha búnquers i nius de metralladora dels anys 40. Arribem a la petita i senzilla església de S. Martí d’Escalarre, una mica abans del nucli. Ara ja sabem que aquí de vegades les esglésies es feien fora del nucli urbà perquè la gent no en volia saber res.

El monestir de S. Pere Burgal, l’església Sta. Maria Àneu i el castell de València, que forme part de la visita tripartita Joc de Dames, s’expliquen a part