Com que fer la ruta sencera de Barcelona a Atenes per carretera seria molt llarga (uns 2.700 km), combina moto i vaixell. L’itinerari és el següent: surt del port de Barcelona amb un ferri cap a Civitavecchia, Roma (una nit). D’allà va amb moto fins al port d’Ancona (300 km). Allà agafa un altre ferri fins a Patras (23 hores). Altres vegades ha anat fins a Bari (uns 500 km) i d’allà amb ferri a Durres (Albània), però també es pot saltar a Igoumenitsa o Patras. De Patras va amb moto fins Atenes (210 km). I des del Pireu va a la illa que ha decidit (comptem unes 8 h). Cal quadrar els bitllets, però el temps total pot anar entre 4-6 dies.

L’amic va estar uns dies a Xios i va anar bé això de la moto, només va caldre buscar algú que ens deixés un casc d’acompanyant. Calia esperar que no plogués, perquè amb el canvi climàtic, ara a Grècia pot ploure més del previs, i protegir-nos del vent si anem a la platja. A més de la bossa amb la tovallola i el banyador, calia anar ben calçat i abrigat. Teníem la veïna xafardera ben confosa. I també calia vigilar les cabres, n’hi ha moltes i al capvespre solen retornar, per carretera, als seus caus. Un amic nostre alemany que passa temporades aquí, anava amb moto, se li va creuar una cabra negra i amb la foscor la va veure just que la tenia a sobre. El van portar a l’hospital de l’illa, i a través de l’assegurança mèdica el van repatriar a Alemanya amb cotxe, perquè tenia la vista afectada i no li recomanaven volar. Des de llavors va jubilar la moto.

Si anem a alguna platja de la costa est, també cal vigilar el mòbil, perquè trobem sovint missatges de: “Benvinguts a Turquia”… llavors les condicions econòmiques canvien i les sorpreses a les factures són habituals. Però gairebé sempre arribarem a alguna cala meravellosa com la d’Agios Isidoros. Un any, el dia que celebràvem el sant del patró de la capella, vam conèixer un home de Sikiada que viatjava sovint al Maresme. Coneixia Mataró, Canet, Arenys… Ens va explicar que durant molts anys comprava mitjons Condor i els venia a Xios. Ara ja està jubilat però fa uns anys, la majoria de gent de l’illa portava mitjons catalans. No com ara, que tots són tots xinesos.

Tornant a la moto. Deia l’amic que a veure si la seva néta s’anima a venir l’any vinent. Tenim una edat que no ho podrem fer gaires anys més això d’encavalcar-nos sobre la bèstia!