A la platja de Mersinidi, on van arribar els refugiats de Síria l’any 2015, fa unes setmanes van a banyar-se un grup d’adolescents (no hi ha cap nena) amb una monitora. Saltaven de les roques a l’aigua sense cap por, i és que això no deu ser res comparat al que van viure. Han passat 6 anys, viuen en un camp de concentració a pocs km i no tenen cap perspectiva de futur. Tanmateix, fa il·lusió veure’ls feliços, ni que sigui per una estona.

De fa uns anys, el govern de l’illa va decidir fer concessions a joves perquè es fessin càrrec d’algunes cales boniques. A canvi de mantenir-les netes i cuidades, ells posaven para-sols i gandules, un bar, i cobraven el servei. Però quan consideren que la temporada acaba, a finals de setembre, ho treuen tot i la cala torna a quedar verge. És el cas de la platgeta de Glaros, en un racó privilegiat sota una pedrera, d’aigües turqueses, que ara tornem a tenir a la nostra disposició tal com és. Com totes les platges de l’est de l’illa, és molt propera a la costa turca, i el senyal d’internet hi arriba potent. A la que hi ets, t’arriba al mòbil un SMS de benvinguda a Turquia. Alguna vegada no ens hi hem fixat i hem “llepat”!

A la costa oest de Xios hi ha la platja de Traxili, amb un turó en forma de peninsuleta coronat per una torre de guaita reconstruïda. Quan hem arribat a la platja no hi havia ningú. Aigües turqueses i planes ens convidaven a entrar-hi, i ho hem fet. En tornar, ombres sota verds ens han protegit. Després, caminant cap a la torre, ens hem fixat en les desenes de plantes de caramuixa o albó. Ells en diuen ασφοδελος.

A terra, algudes cagades grans, pel tamany, de vaca. Quan hem pujat a veure la torre, al principi del camí, amagades sota unes ombres, les hem vistes. Quan hem baixat, n’hi havia un bon grupet a la platja, tocant l’aigua. Algú pot pensar que s’ha perdut la imatge de platja idílica. En algunes illes ens ha passat d’arribar a una platja de que lluny vèiem fantàstica i en arribar-hi, trobar-la plena de cagades de cabra, de manera que no sabíem ni on posar la tovallola. Elles havien arribat primer. En el cas d’avui, les vaques només ocupaven un racó de platja, deixant per als humans, una gran part. Això sí, a la foto que pengem a Instagram només hi posarem la part bonica, no fos cas que l’Oficina de Turisme de l’illa pensés que volem espantar els turistes.

De les platges també han desaparegut les casetes per canviar-se la roba; els grecs són molt pudorosos i les fan servir molt; ara no els queda més remei que embolicar-se amb la tovallola i fer múltiples gestos per no ensenyar el cul.

Havíem quedat que parlaríem de la gent grassa, però ens ha sortit això!