Pugem a un castell, en una caminada que no arriba a un quilòmetre, tot i que al final cal fer una pujada maca per arribar a dalt, a gairebé mil metres d’altitud. Som en terra de fronteres. Abans, breu parada al nucli de Rocabruna. Acabem al poblet de Beget, un dels pobles més macos de Catalunya. Les vistes són excepcionals.

A la carretera GIV-5223, que va de Camprodon a Beget, es veu un turó amb les restes del castell. En un revolt pronunciat amb una casa, a 500 m del nucli de Rocabruna, hi ha espai per aparcar el vehicle. Allà comença un camí (tancat amb filferros perquè no s’escapin les vaques), senyalitzat amb uns indicadors de ferro. No hi ha pèrdua. El paisatge és el gran protagonista: d’una banda, la vall de Beget, de l’altra, els passos pirinencs que comuniquen amb França.

Al castell s’hi han fet excavacions. Al recinte sobirà (la part més alta) hi ha la torre mestra, destinada a les estances senyorials o a la talaia, depenent del tipus de castell. El recinte jussà (baix) ocupa la part inferior de la fortificació, entre el perímetre de la muralla exterior i el recinte superior. Aquest espai, on vivien la tropa i els servents, tenia un caràcter més públic. Una muralla exterior envolta tot el recinte. La Diputació de Girona l’any 2017 va fer una exposició titulada Cavallers i ferrers a partir dels treball de recuperació arqueològica.

El castell de Rocabruna s’esmenta per 1r cop en un jurament que diversos nobles fan a Bernat II, comte de Besalú, entre el 1070 i 1107. El castell va evolucionar des d’una o diverses talaies des d’on fer i rebre senyals i com a lloc de refugi de la població dispersa de l’entorn. Després es va consolidar com un centre de captació de recursos agrícoles i ramaders i un símbol del poder administratiu i jurídic. A la baixa edat mitjana va ser residència senyorial. Més endavant, el 1486, Ferran II va abolir els mals usos amb la Sentència Arbitral de Guadalupe. Pere Desbac, senyor de Rocabruna, valedor de Joan II a la Guerra Civil catalana i, més tard, capità general de la Muntanya per nomenament reial (1471), es feu fort al castell, al costat del rei i a favor de la causa remença (resum extret del catàleg).

No podem fer fotos del turó perquè tenim el sol en contra, coses de la natura que sovint, seguint la llei de Murphy, fa que el sol estigui estigui en la posició contrària a la que ens interessa.

Al poble de Rocabruna anem a veure l’església de Sant Feliu de Rocabruna, del segle XII, molt restaurada. El campanar originari era d’espadanya i adossada al nord hi ha l’escala que porta a les campanes. No costa gens pujar-hi i veus les coses de més amunt.
A 7,6 km (uns 15′), hi ha el poble de Beget
No sé si teniu accés a Filmin (o potser algun conegut), però hi ha un documental (no és el nostre cas, em sap greu) sobre unes dones grans de Beget:
https://www.filmin.es/pelicula/soms-ellas-y-beget?origin=searcher&origin-type=primary
i que és molt interessant.
mirarem, gràcies!