Terra de fronteres, Belchite en pateix les conseqüències de sempre. A la guerra del Francès, el 1809, cau davant dels francesos. Durant les guerres carlines, la comarca queda com a línia divisòria dels dos bàndols. Durant un temps havien conviscut àrabs, cristians i jueus. La torre del Rellotge, mudèjar, va sobreviure. L’any 1937 l’Exèrcit republicà vol impedir que els nacionals prenguin el nord d’Espanya (ja havien conquerit Bilbao i estaven a punt de fer el mateix amb Santander i Astúries). L’Exèrcit republicà fracassa en la presa de Saragossa i perd força i els nacionals aconsegueixen prendre tota la zona Nord. L’agost de 1937 la situació de la República era complicada i Belchite esdevé l’objetiu principal. El poble vell és l’escenari d’una batalla cruel.

Els primers dies després del cop militar del 1936 hi va haver assassinats selectius fets per falangistes (unes 200 persones), entre d’altres, l’alcalde socialista Mariano Castillo. Els avis materns del cantant Serrat, consten com a desapareguts. Moltes famílies d’esquerres van fugir per por. El cantant Labordeta era nascut a Bechite i a l’antic casino va cantar per primer cop. Va escriure un poema titulat Belchite (cliqueu aquí).

Entre el 24 d’agost i el 6 de setembre de 1937, els republicans van encerclar el poble pel sud, el sud-oest i el nord-est. Dins hi havia 1.800 militars sublevats i 2.200 veïns. L’Exèrcit republicà tenia desplegats 80.000 soldats en l’ofensiva inicial sobre Saragossa, i en va destinar 8.000 allà. En 15 dies hi va haver 5.000 morts. Sis mesos després, els nacionals van reconquerir el poble en ruïnes. En acabar la guerra havien mort 6.000 persones.

Als afores hi ha les restes del Seminari de Belchite, tocant a la carretera, un conjunt d’edificis grans, envoltats d’un mur; des d’allà es protegia l’accés a l’aigua potable del riu Aguasvivas. 

Acabada la guerra, un miler de presos polítics del camp de concentració Rússia, on també hi havia confinades famílies d’esquerra del poble, van treballar en la construcció del nou poble, inaugurat el 1954. Els últims veïns deixaven les cases el 1964. Ara viuen al poble nou unes 1.600 persones. El poble vell fou declarat Bé d’Interès Cultural el 2002 i el 2007 van construir una tanca envoltant-lo, per això cal visitar-lo amb guia, de manera obligatòria. Les restes de Belchite han estat escenari de múltiples pel·lícules, com Incerta glòria, El Laberint del Faune, Las aventuras del barón de Munchausen…

Després de la visita, sentim molta tristesa. Hi ha ferides de la Guerra Civil que continuen obertes. Belchite n’és una.

Punts d’interès als voltants

Santuari de la Virgen de Pueyo, (“pueyo” = turó). Inaugurat el 1725, el temple barreja estil mudéjar, renaixement i barroc. Al s. XIII comencen les obres en el lloc on van fundar un monestir els ermitans de S. Agustí. El caràcter de la seva arquitectura i morfologia urbana és plenament mudèjar. Cada dimarts següent al Diumenge de Pasqua s’hi va en romeria.