Clots de Sant Julià. Empordà

Conjunt de pedreres enmig del bosc, al Baix Empordà, explotades des dels temps dels íbers. Hi anem caminant des de Canapost, després de veure els sarcòfags antropomorfes al peu de l’església de S. Esteve, i el rosetó deixat a mig construir. Les lloses d’alguns sarcòfags de la necròpolis procedeixen dels Clots. El camí senyalitzat s’inicia després de l’església, són uns 3 km, entre camps de colza florits i boscos de pins i alzines.

Un tram de l’antiga via romana comunicava els Clots amb Ullastret, Empúries i Girona. El darrer tram visible de la via de Canapost cap els Clots s’anomena camí romà, i està en gran part excavat a la roca, amb roderes ben marcades. Situats als turons de llevant del Mas Puig-Sec, al solar que abans ocupaven el menhir del Mas Gros i el sepulcre del Mas Puig-Sec, els Clots de S. Julià són un conjunt de grans cavitats excavades a la roca escampades pel cim i els vessants del puig, de diferents dimensions (algunes arriben a tenir un diàmetre de més de 30 m). Al Baix Empordà hi havia tres pedreres: la muntanya d’en Torró, els Quermanys i aquests Clots.

Rosetó església Canapost. Foto: gloriacondal

A l’entrada dels Clots hi ha un plànol, i cada clot està encerclat amb cinta de plàstic pels Serveis Forestals, que hi estan fent feina de desbrossat. La pedra dels Clots va servir sobretot per fer estris domèstics, com els molins i elements arquitectònics singulars. Al puig de S. Andreu d’Ullastret hi havia dues cisternes ovalades al vessant oest de l’acròpolis tallades a la roca natural revestides per carreus de pedra arrebossats amb morter de calç i on ha caigut la capa es pot observar el carreuat tallat; tots els blocs són tallats en pedra dels Clots (s. III ane).

Clots de Sant Julià. Empordà. Foto: gloriacondal

Al Museu hi ha elements ornamentals d’edificis, fragments de cornises i entaulaments, amb pedra dels Clots. Part de les estructures de la muralla meridional també ho són. I a l’Illa d’en Reixac hi ha alguns carreus i basaments dels Clots, tot i que la majoria dels materials són de la pedrera del puig de Serra. S’ha documentat que la ciutat grega d’Empúries i més tard, la romana, van utilitzar la pedrera. 

Camp de colza. Empordà. Foto: gloriacondal

El que crida més l’atenció és una pedra en forma d’arc coneguda com a “Seient, Tron de la Reina o Pont de la Bruixa”, una cova excavada en un aflorament de roca natural. A l’esquerra d’aquest tron, una superfície plana d’aproximadament un metre de llargada era, segons la tradició, un lloc de sacrificis. La presència d’un canal en forma d’U per recollir la sang confirma aquesta llegenda. La presència de dues petites depressions en forma de mitges esferes a la roca, potser d’origen artificial, recorda elements idèntics que apareixen molt sovint a les lloses funeràries megalítiques.

Tron de la Reina. Clots de S. Julia. Foto: gloriacondal
Clots de S. Julià. Foto gloriacondal

La forma irregular dels clots i el fet de trobar-se colgats fan difícil saber quant material es va extreure, però els entesos parlen d’unes 54.500 tones. 

Clots de S. Julia. Emporda. Foto: gloriacondal

(Documentat en de l‘estudi de l’Institut d’Estudis del Baix Empordà. Xavier Rocas, Carles Roqué i Lluís Pallí) i la pàg web https://www.visitperatallada.cat/ca/els-clots-de-sant-julia.html

Quant a Gloria Condal

Som dues dones d'un petit país, Catalunya. Ens agrada caminar, viatjar i la cultura. Two women from an small country, Catalonia. We like travelling and culture
Aquesta entrada s'ha publicat en Excursions, Uncategorized i etiquetada amb , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s