Per arribar-hi anem fins a Volissós i d’allà al poble de Nea Potamià. Deixem el cotxe en una desviació de la carretera que indica el Palià Potamià i una església.

Caminem per una pista ampla, de baixada, fins al torrent, a 1,5 km. De lluny estat es veu el poble, pedres negres que es confonen amb la muntanya. Ens aturem a l’església de S. Antoni, nova, forta, blanca i tancada. A baix hi ha tres paletes treballant en la rehabilitació de l’escola, al nivell del riu. La majoria de les cases queden a la nostra dreta, però no s’hi pot pujar perquè no hi ha carrers ni camins. A l’altra banda, tocant al riu, en queden algunes més, en molt mal estat.

Aïllat entre turons i camps entre el Mont Amani i el Pelineu, es va construir en un barranc travessat per dos torrents, el Karydatos (anomenat així per les nous que hi havia) i l’Apeso. Els primers habitants van construir les cases al costat esquerre del poble, cap el 1600. Venien d’Agios Giorgis, al costat de Pirama, on sovint hi arribaven pirates. Les cases es van fer amb pedra, argila i feien les teulades amb de troncs i terra. Després hi va arribar altra gent, que van fer-se les cases a la banda ombrívola. Van fer l’escola el 1911 (el mateix paleta que havia construït la de Volissós), que tenia banys per a la gent, En el moment àlgid, el poble tenia uns 300 habitants. També van construir un església, més amunt, que són els dos únics edificis que han sobreviscut. No tenien electricitat i aviat van arribar les malalties, que afegides al terratrèmol de 1949 van fer que l’any 1955 decidissin deixar-lo i construir-ne un altre més amunt, amb sol i més ben comunicat. L’any 1961 es van començar a construir les noves cases en el que van anomenar Nea Potamià i els últims habitants va abandonar el poble vell el 1964. Ara estan rehabilitant l’edifici de l’escola, al costat del pont, i queda en perfecte estat l’església de Sant Antoni, comunicades per una llarga escala.

Tornem amunt envoltades de ginestes, roselles, estepes i centenars d’oliveres. Nea Potamià ara té uns 60 habitants, en regressió i està a una alçada de 450 m. Tenen l’honor de ser el poble natal d’una medallista olímpica dels Jocs del 2000, Xara (Zaxaroula) Karyami.

El poble vell està a Facebook en aquest enllaç: https://www.facebook.com/PaliaPotamiaChios