Visitem una esglesiola en una cova que és la més petita on mai havíem entrat, potser la més petita de Xios i part de l’estranger. Es troba al mont Aipos, pujant la muntanya, davant l’església d’Agios Makarios, que no és l’original. La petita ermita-cova d’Agios Makarios Corint de Notaràs, (αγιος μακαριος νοταρας), a pocs metres, és davant, on cal entrar a la gatzoneta perquè el passadís, d’uns 5 m, és molt estret. Com gatetes.
Agios Makarios (Trikala, 1731 – Xios, 1805), es deia Miquel Notaràs, de família rica, fou nomenat bisbe de Corint el 1764. És un home renovador, predica, funda escoles, reforma temples, prohibeix la coexistència del sacerdoci i la política, suprimeix l’ordenació per diners i exigeix que els clergues tinguin estudis primaris
Refugiat a l’illa de Zakintos el 1771 per participar en una revolta contra els turcs en la guerra russo-turca, després va a Cefalònia i a Hidra. El patriarca ecumènic Teodosi II el destitueix, i Makarios s’exilia i viatja per l’Egeu. Visita Xios, va al mont Athos, retorna a Xios i el 1778 va a Patmos, on copia codis i tradueix textos, fins que va a Samos i més endavant a Esmirna, on publica alguns llibres.
Retorna a Xios i s’instal·la al nord-est de la muntanya Aipos, sobre Vrontados, en una petita cova on troba la pau i ajuda els pobres. El 1782 publica una antologia de cinc volums d’obres de pares ascetes. El llibre “Sobre la comunió contínua” provoca que el Sínode del Patriarcat la condemni com a perillosa, però més tard, és reivindicat i lloat pel patriarca Neophytos. Des de la cova on viu dóna suport econòmic a Adamantios Korais, que estudia a Montpeller i ajuda a publicar el Nou Testimoni. Està enterrat a l’església del davant, anomenada com ell, Agios Makarios.
Al costat de tants edificis grans, majestuosos, sublims, ornamentats i impressionants, a nosaltres ens ha encantat aquest petit espai on has d’entrar ajupida i passa desapercebut.
Gloria Condal 
Una vida moguda la de d’aquest home físicament i activament parlant.