Comencem parlant d’un antic aqüeducte que no té ni un senyal per arribar-hi i acabem parlant de bicicletes. No és casualitat, tot lliga.

A prop de la capital de Xios (Grècia) hi ha un antic aqüeducte, Υδραγωγείο Κουφου, dels temps dels genovesos, construït amb pedres de Thimiana, les mateixes que les mansions de l’elegant barri de Kampos. Era el principal aqüeducte que subministrava aigua de les fonts de Georgios Restas, Agios Ioanis Tripate i les fonts de Xalandra, a la zona de Kariés, fins al dipòsit de la ciutat situat al castell de Xios, fins al segle XVII.

En aquella època es van construir diferents tipus d’aqüeductes segons les possibilitats tècniques i econòmiques, ja que valoraven l’oferta de fonts, distàncies, tipus de sòl, recursos humans, materials, tecnologia i facilitat de manteniment. El pont de pedra tenia 7 arcs, amb una llargada de 35 m i una alçada màxima des del llit del torrent de 15,6 m. Ara està abandonat i dels 7 arcs que tenia només en queden 5. L’entrada està protegida per una tanca però es pot passar a l’altra banda fàcilment

El nostre amic Z. hi venia de jovenet, vivia amb la seva família a la capital i l’aqüeducte era als afores. Agafaven les bicicletes, carregaven cistells amb menjar i beguda i passaven el dia en aquella zona verda, amb aigua. Curiosament, a la coral, vaig aprendre fa pocs dies una cançó deliciosa anomenada “La bicicleta” (Το ποδήλατο) del cantant Kosta Makedonas (Κώστα Μακεδόνα), que són els records d’un adolescent que al voltant de la bicicleta somnia, té la vida per davant i vol anar lluny. De gran, la lluita per la vida, que fa pujada, i ell continua pedalant com en els somnis. Com el nostre amic. Aquí teniu el vídeo
Molt maca la cançó i el teu relat