A poble de Keramós hi havia mines i durant uns anys hi va haver molta activitat. L’any 1897, l’empresa francesa “Societé Anonyme des Mines de Keramos”, enmig de la febre minera que hi havia a l’Egeu (recordem les mines a les illes de Milos, Serifos….), va començar l’explotació d’un mineral d’excel·lent qualitat. Al voltant de les mines d’antimoni hi havia edificis auxiliars, oficines i habitatges per als treballadors. Per exportar el material van construir unes instal·lacions al port d’Agiásmata, on es poden veure encara algunes restes. L’activitat es va aturar el 1902.

El 1949, el complex de Bodosaki amb l’empresa “Hellenic Mining Companies SA” va intentar reprendre l’activitat, però la situació econòmica no era fàcil. El 1953 donaven feina a 177 treballadors, més 18 administradors i tècnics. No se’n van sortir i el 1954 van tancar, deixant les instal·lacions i mines abandonades mentre molts miners havien mort, víctimes de les condicions laborals. Durant aquells anys de funcionament havien exportat 14.500 tones de mineral de bona qualitat.

A Keramos hi van arribar a viure, a mitjans s. XX, 550 persones. Després de passar el poble de llarg en direcció a Agiàsmata trobem una església i un petit cementiri on hi ha un cenotafi en honor als treballadors que van morir de pneumoconiosi per manca de mesures de protecció. És un lloc ombrívol, enmig del bosc, on l’empresa va construir oficines, magatzems i cases per als miners. Allà també hi ha indicadors verticals de rutes a peu cap a Kómbos Keramos, Lardátos i Leptópoda.

Anem baixant cap a mar, a la costa nord de Xios, on hi ha la petita població balneària d’Agiasmata. Tocant a mar, entre els pedrots negres, es poden veure restes de la infraestructura des d’on s’enviava el material miner per mar. Nosaltres aprofitem per dinar a la taverna de la senyora Maria. No hi havia ningú i hem tret el cap per preguntar si era obert; ens ha sortit amb les mans plens de farina perquè era a la cuina i ens ha dit que podíem seure. Llàstima de l’espifiada que hem fet perquè li volíem demanar tovallons de paper i en lloc de dir xartopetsetes (χαρτοπετσέτες) hem dit xartí tualeta (χαρτί τουαλετας), que vol dir paper WC. La pobra dona ens ha vingut amb un rotlle de paper de vàter i llavors m’he adonat de l’error. Quin fart de riure…. Al final ens ha recomanat anar fins on acaba la platja de pedrots, d’on raja una font d’aigua calenta, la mateixa que forneix el balneari del poble. Ho cura tot, segur.

Més informació sobre la mineria, en grec, clicant aquí i a youtube aquest trailer