Les mines de Xios (Chios)

La història de la mineria a Xios no és gaire coneguda, però va ser important al nord de l’illa als segles XIX i XX.

Edificis abandonats mines Keramos, Xios. Foto: gloriacondal

A poble de Keramós hi havia mines i durant uns anys hi va haver molta activitat. L’any 1897, l’empresa francesa “Societé Anonyme des Mines de Keramos”, enmig de la febre minera que hi havia a l’Egeu (recordem les mines a les illes de Milos, Serifos….), va començar l’explotació d’un mineral d’excel·lent qualitat. Al voltant de les mines d’antimoni hi havia edificis auxiliars, oficines i habitatges per als treballadors. Per exportar el material van construir unes instal·lacions al port d’Agiásmata, on es poden veure encara algunes restes. L’activitat es va aturar el 1902.

Edifici antigues mines Keramos. Quios. Foto: gloriacondal

El 1949, el complex de Bodosaki amb l’empresa “Hellenic Mining Companies SA” va intentar reprendre l’activitat, però la situació econòmica no era fàcil. El 1953 donaven feina a 177 treballadors, més 18 administradors i tècnics. No se’n van sortir i el 1954 van tancar, deixant les instal·lacions i mines abandonades mentre molts miners havien mort, víctimes de les condicions laborals. Durant aquells anys de funcionament havien exportat 14.500 tones de mineral de bona qualitat.

Cenotafi en records dels miners morts. Keramos. Foto: gloriacondal

A Keramos hi van arribar a viure, a mitjans s. XX, 550 persones. Després de passar el poble de llarg en direcció a Agiàsmata trobem una església i un petit cementiri on hi ha un cenotafi en honor als treballadors que van morir de pneumoconiosi per manca de mesures de protecció. És un lloc ombrívol, enmig del bosc, on l’empresa va construir oficines, magatzems i cases per als miners. Allà també hi ha indicadors verticals de rutes a peu cap a Kómbos Keramos, Lardátos i Leptópoda.

Moll al port d’Agiasmata des d’on s’exportava antimoni. Foto: gloriacondal

Anem baixant cap a mar, a la costa nord de Xios, on hi ha la petita població balneària d’Agiasmata. Tocant a mar, entre els pedrots negres, es poden veure restes de la infraestructura des d’on s’enviava el material miner per mar. Nosaltres aprofitem per dinar a la taverna de la senyora Maria. No hi havia ningú i hem tret el cap per preguntar si era obert; ens ha sortit amb les mans plens de farina perquè era a la cuina i ens ha dit que podíem seure. Llàstima de l’espifiada que hem fet perquè li volíem demanar tovallons de paper i en lloc de dir xartopetsetes (χαρτοπετσέτες) hem dit xartí tualeta (χαρτί τουαλετας), que vol dir paper WC. La pobra dona ens ha vingut amb un rotlle de paper de vàter i llavors m’he adonat de l’error. Quin fart de riure…. Al final ens ha recomanat anar fins on acaba la platja de pedrots, d’on raja una font d’aigua calenta, la mateixa que forneix el balneari del poble. Ho cura tot, segur.

Més informació sobre la mineria, en grec, clicant aquí i a youtube aquest trailer

Quant a Gloria Condal

Som dues dones d'un petit país, Catalunya. Ens agrada caminar, viatjar i la cultura. Two women from an small country, Catalonia. We like travelling and culture
Aquesta entrada s'ha publicat en Viatges per Grècia i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Les mines de Xios (Chios)

  1. Carme Ruiz ha dit:

    Una historia molt interessant

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s