Els Passadiços de Paiva recorren la gorja del riu durant 8 km i es poden iniciar per una punta, Areinho o per l’altra: Espiunca. A tots dos llocs hi ha serveis de taxis i jeeps que et retornen on tens el vehicle. Nosaltres comencem per Areinho perquè, el primer km és fort (un desnivell de 200 m i 500 graons), però els 7 km restants fan baixada. Si es fa en sentit contrari, fas molta més pujada. I el pont, què hi pinta? De fet, no porta enlloc. Fa exactament 516 m, i com que retornes, representa caminar més d’un km.

Segons ens expliquen, el van fer per promocionar el paisatge de la regió, l’economia i portar turisme (es pot fer només el pont, però cal arribar-hi!). Si fas les dues coses, cal preveure a quina hora seràs al pont, perquè s’ha de reservar per internet molts dies abans (el nombre de gent per estar al pont és limitat). Si comences per Areinho és més fàcil, perquè el tens a 1 km de la sortida, si inicies el recorregut per Espiunca, és més difícil calcular. Per tant, nosaltres vam començar la ruta des del pàrquing d’Areinho, arribem al pont, el passem, retornem als passadissos i continuem fins al final. 

No ens fa gens de por caminar mirant ensota o a sobre, ens sentim segures. Per la sequera dels últims temps, la cascada d’Aguieiras, que es veu des del pont, porta poca aigua. Un cop creuat, seiem un moment a beure aigua i menjar un raïm que portàvem i retornem als passadissos, ara sense pressa i de baixada.

El congost de Paiva correspon a un tram del riu Paiva on el llit es fa més estret i s’estén des del pont de l’Alvarenga fins a Vau. Anem fent, amb alguna paradeta, com al mirador de la Gola do Salto, un punt des d’on es pot observar molt bé la gent que fa caiac. Cap a la meitat del camí arribem a un petit quiosc en una zona de lleure, Vau, amb una platgeta, on fem cafè/coca-cola. Al costat hi passa la carretera de Canelas. El pont que veiem aquí permet observar, riu avall, la vall encastada en parets de granit, que contrasta amb la vall més oberta, aigües amunt. Aquest coll d’ampolla es deu a la major resistència del granit d’Alvarenga a l’erosió. Les parets rocoses són riques en biodiversitat, amb taques de color verd llima pel liquen Acospora hilaris(indicador del clima mediterrani). Les fissures naturals de la roca granítica són també refugi de nombroses aus rapinyaires que sobrevolen la vall. Al llarg de tot el recorregut, plafons amb explicacions, roures, llentiscles, eucaliptus, papallones, peixos, llangardaixos, caques d’algun animal… 

Al final, al costat del pont de l’Espiunca, al marge dret del riu, hi ha la Falla d’Espiunca. En aquesta zona hi ha un bar amb ombres i xofers (el jeep cobra 19 € i el taxista 12,50 €). Anem amb el taxi i dinem en un restaurant d’Avarengo per recuperar forces. Després, migdiada obligatòria.

Altres ponts reclamen ser el més llarg, els rècords sempre són efímers, però la notícia del d’Arouca va ser el que ens va atreure i posar en acció.