El riu entra a Portugal a Miranda del Duero i acaba a Porto. D’aquí es pot navegar amb creuers o anar en petites embarcacions. L’any 1879 arribava el primer tren a Regua i el 1880 a Pinhão. Es pot fer una part en tren de vapor de Regua a Tua (36 km) o pel riu de Pinhao a Tua. Ara la línia recorre 172 km i passa per 37 estacions. 

La regió inclou pobles com Vila Real, en un turó, a pocs km de Casa Mateus (recordo el meu primer Mateus rosé, l’any 1994, a Madeira). Per visitar el palau cal pagar entrada però no es va a la cava ni es pot degustar vi.

Mesâo Frio és un poble tranquil en un entorn rural. Just a la sortida hi ha el mirador do Imaginario, la porta del Douro. Impossible no enamorar-se’n. Baixem per la N 108 que duu el nom d’Antonia Adelaida Ferreira i parem a Fontelas-Caldas de Moledo, en un antic balneari, amb el nom de Ferreira a la porta: qui és aquesta dona? Coneguda com la “Ferreirinha”, nascuda el 1911 en una família que tenia vinyes, es dedica al negoci, viatja, aprèn tècniques i arriba a ser la propietària més gran de la vall del Duero. La TV portuguesa en va fer una sèrie.

En 3 h de cotxe s’arriba de Porto a Peso da Régua, la població més gran de la regió. Hi ha el Museu do Douro i el moll d’on surten barques per navegar. En 1:30 h de cotxe més s’arriba a Vila Nova de Foz Coa per la N 222.Trenquem per anar al poble de Galafura, mengem en un bar de la placeta formatges, pernil i olives, amb pa i vi, i després anem al mirador de S. Leonardo de Galafura. D’una mirada es veu la vall del Douro i la Serra del Marao. 

Diuen que la carretera 222 és “la més maca del món”. No, però hi ha parts maques i no sempre va paral·lela al riu. Sortim de Regua i ens aturem al Barragem da Regua, amb una resclosa i fem 27 km sense pressa. La calçada va paral·lela a la llera esquerra i gairebé arran d’aigua. Pinhão queda encaixonat en un meandre entre el riu, un turó i un afluent. A l’estació de tren hi ha 24 panells fets amb 3.047 rajoles que retraten les feines agrícoles, paisatges i costums. 

Al moll comprem bitllets per navegar amb “rabelo” fins a Tua (2 h) però abans pugem al mirador del Casal de Loivos, un balcó sobre Pinhão i la vall amb el riu al fons tot fent un meandre. Terrasses de diferents vinyes inclinades suaument cap a l’aigua. 

Després de navegar anem a S. Joao Pesqueira i pugem als miradors de S. Salvador del Mundo i la Verge de la Penya, a la riba sud. Al fons de l’abisme, retorçat entre roques, es veu el riu, alliberat de la cascada que fins a finals del XVIII era un obstacle insalvable. Tornant, gaudim del paisatge de vinyes a banda i banda. El millor lloc per tastar raïms.

Baixem per la vall de Figueira fins al petit nucli de Sao Xisto, amb cases de pedra que van reconstruint. A tocar del riu hi ha un restaurant i un parc. Els trens que van i venen de l’estació propera circulen pel pont de ferro (els creuers ho tenen just per l’alçada). Pugem de nou i parem al mirador de Vargelas en un esplèndid meandre i seguim cap al Castell de Numão que de lluny, es veu imponent.

La 222 acaba quan troba la IP 2 a l’est. A prop hi ha la Quinta do Chao d’Ordem on ens allotgem, una gran finca envoltada de vinyes i horts. Dins la nevera, ampolles de vi. La senyora Mariazinha és filla d’una dona salmantina que es va casar amb l’amo d’aquí; ella va néixer en aquesta finca i fa 25 anys que tenen l’agroturisme. El plaer de les coneixences. D’allà anem a Vila Nova de Foz Coa. A prop hi ha el Parc Arqueològic de la Vall de Côa amb la col·lecció més gran del món de gravats a l’aire lliure de l’Edat de Pedra.

Hem marxat amb ganes de més.

Vall del Douro a Portugal: https://www.visitportugal.com/es/content/valle-del-douro