Història escrita per Saramago on descriu el viatge real d’un elefant al s. XVI que el rei Joan III de Portugal i la seva dona, Catalina d’Àustria van regalar al seu cosí l’arxiduc Maximilià d’Àustria. L’any 2013 el grup de teatre Trigo Limpio en va fer un espectacle de carrer amb música de Luis Pastor

L’elefant Salomó i el seu cuidador indi, Subhro, havien arribat a Lisboa procedents de la colònia portuguesa de Goa feia 2 anys i els reis no sabien què fer-ne. Per això van pensar de regalar-lo al seu cosí. La ruta va de Lisboa a Valladolid i d’allà al port català de Roses per embarcar cap a Gènova, pujar cap al nord travessant els Alps i arribar finalment a Viena.
Un elefant al s. XVI provocava curiositat i por per on passava perquè la majoria de la gent era la primera vegada que en veien un. Salomó serveix de moneda de canvi entre dos països. Quan Subhro va sobre seu, està més alt que el propi rei, que va en carrossa, té un punt de vista privilegiat sobre el món. Però si no fos per l’elefant, ell no seria res. És l’únic que sap com tractar-lo, és l’intermediari entre l’animal i el món. Elefant i cuidador es complementen. A través del narració ens adonem que tots dos són víctimes i titelles del caprici dels poderosos. Jose Saramago no desaprofita cap ocasió per criticar el poder polític i religiós (com en l’episodi de S. Antoni, quan el capellà li diu a Subhro que el faci agenollar i així ho vendran com un miracle als de Trento, que estan reunits aquells dies en concili).
Escrit 10 anys després de rebre el Premi Nobel, dues terceres parts del llibre estan dedicades al viatge de Portugal a Valladolid i de Roses a Gènova. Saramago escriu amb llargues oracions, pocs punts, no fa separació de paràgrafs, els noms propis els posa en minúscules, i fa diàlegs dins la narració, amb digressions i reflexions. El ritme de la narració primer és lent, el narrador explica detalls i paisatges però s’accelera a mesura que la història avança, resol el tram final en poques pàgines.
L’any 2022, a Portugal, visitàvem el poble de Sao Joao de Pesqueira, al cor del riu Duero i a la plaça de la República vam veure una rajola al terra amb la petjada d’un elefant. Una placa explicava que allà hi havien fet aquest espectacle, que va fer bolos per diversos llocs de Portugal i Espanya. I a partir d’aquí vam anar estirant el fil.
Escolteu el tema principal: Há d’haver


Plaça de la República, Sao Joao Pesqueira. Portugal. Petjada de l’elefant
👏🏻👏🏻👏🏻👏🏻👏🏻👏🏻
La manera que tens de connectar i enllaçar idees em resulta molt interessant, així com aquest fixar-se i esbrinar els detalls. No he llegit res de Jose Saramago i aquesta crònica m’ha fet ganes de posar-m’hi. Gràcies!