Després de recórrer el Canal des del lloc on neix, a Fontellas (El Bocal) fins a Cortes, el darrer poble de Navarra, continuem el recorregut per Aragó, des de Gallur fins a Saragossa, per acabar poc després a Fuentes de Ebro.

Gallur és el lloc on canal i riu estan més a prop. El canal es pot creuar per diferents ponts (en destaca un de modern blau) i és el gran tresor perquè el pbole es convertí en un port fluvial i centre de la indústria sucrera de remolatxa, instal·lada el 1899. També hi havia fàbriques d’oli, farineres i papereres, a més de ser un important nus ferroviari. Encaixonat entre canal i riu, ens fixem en uns jardins anomenats Pignatelli i un casal d’avis també amb el mateix nom. Són un poble agraït. L’església és dalt d’un turó i cal pujar força graons. Les vistes sobre l’Ebre, fantàstiques. 

Abans d’entrar a Figueruelas trobem el Canal: les aigües baixen contentes i controlades. En una riba, l’Almenara de San Joaquin, on hi ha les comportes de les sèquies que tallen el pas a l’aigua. És de finals del s. XVIII i com a la resta del Canal, la caseta té una estructura de dos cossos adossats, el de la dreta a una sola alçada i el de l’esquerra a doble alçada, que era la casa del guarda. La façana és llisa, emblanquinada i amb accés des del mateix camí del Canal. Aquell dia dinem al restaurant de la Piscina del poliesportiu del poble, molt bé.

A Grisén anem a la zona del Caracol, tocant al riu Jalón, on hi ha Las murallas de Grisén, la construcció hidràulica més gran del s. XVIII, que va permetre a Pignatelli sobrepassar el major obstacle natural per fer arribar l’aigua a Saragossa.

L’aqüeducte passa pels termes municipals de Grisén i Alagón, i es va acabar el 1780. Són dues grans muralles de quasi 1,5 km que canalitzen l’aigua del Canal per salvar el desnivell de la ribera del Jalón, que se soluciona gràcies a quatre grans arcades de carreus que suporten tot el cabal del Canal que ha de creuar el riu. Bocabadades!

D’aquí anem a Saragossa. El 1782 s’inaugurava el Canal, amb més de 20.000 persones, de les 42.600 que vivien a la ciutat. Pignatelli fa construir una font al costat de les rescloses de Casablanca, anomenada “dels incrèduls”, dedicada a tots els que no se’l creien. El recorregut per la ciutat és de 41 km, dividits en 7 trams, començant pel Puente Clavería, al nord-oest de la capital. 

Al pont d’Amèrica, el 1904 es va construir un embarcador on llogaven barques i a la dècada dels anys 40 i 50 es feien travesses de nedadors, que encara ara es rememoren a la “Bajada del Canal”. Tocant al parc Pignatelli hi ha els antics dipòsits d’aigua. L’actual Anell verd de la ciutat, connecta el GR 99, el Camí de Santiago i aquest canal.

Del pas per Saragossa recomanem dos punts: a l’alçada del tram 2, cap al nord, el palau de l’Alfajeria, patrimoni UNESCO (en una part del recinte hi ha les Corts d’Aragó) i al barri de Torrero, molt a prop del pont Amèrica (final tram 5 i principi 6), la Torre dels italians, un cementiri molt especial dins l’església de S. Antoni de Padua. L’últim tram és el 7 que acaba a les Esclusas de Valdegurriana.

Continuant cap al sud encara hi ha El Burgo de Ebro, un poble gran i desperdigat, amb la torre mudèjar de l’Ajuntament. El riu passa pel nord i el canal pel sud. D’allà, el canal es desdibuixa fins a Fuentes de Ebro convertit en la sèquia de Fuentes: una trista bassa és el final. A més de l’església de S. Miquel Arcàngel el poble és famós per les cebes dolces, amb DO. Quan al bar de l’hostal ens ofereixen la carta d’entrepans, tots porten ceba. Els seus 4.500 habitants n’estan orgullosos, però no tots treballen al camp. Als afores hi ha un gran polígon industrial que dóna feina a molta gent.

Ara el Canal Imperial de Aragón és un complement a altres sistema de canalització d’aigua potable. Malgrat les espècies invasores, continua sent un espai de gran biodiversitat ja que és l’hàbitat de nombroses espècies d’aus, mamífers, rèptils… amb un tresor, la margaritona (margaritífera auricularia), una cloïssa que vivia als rius europeus fins al s. XVIII però ha anat desapareixent fins a trobar-se només de forma rellevant al Canal Imperial.

Caminada fàcil, sempre pla i recte.

Veure tram per Navarra: https://gloriacondal.com/2022/09/24/canal-imperial-darago-navarra/