En un petit turó, 22 km abans d’arribar a Trieste hi ha el Castell del Duino, centre cultural i humanístic durant el s. XVIII. A més de visitar el castell, es pot recórrer un sender vora mar fins a Sistiana, l’anomenat sender de Rilke.

El poeta Rainer M.Rilke (1875-1926), hi va fer estada i hi va escriure les dues primeres “Elegies de Duino”. També van estar-s’hi Franz Liszt, Johann Strauss, Gabriele d’Annunzio, Paul Valery…

Es poden veure, en un penya-segat proper, les ruïnes de l’antic castell del segle XI fet pel Patriarca d’Aquileia, on va fer-hi estada Dante. Fora, els estanys, els jardins i un búnquer (400 m²,) del 1943 construït pels nazis. Ens crida l’atenció que és molt llarg i profund (18 m).

El castell és propietat dels hereus, una família emprenedora que ja al s. XV van fundar a Itàlia un servei postal amb molt èxit. Els hereus foren nomenats caps postals del Sacre Imperi i els de la Torre i Tasso van germanitzar el nom: Thurn und Taxis. A finals del s. XVIII, hi havia 20.000 persones a Europa treballant per ells. L’escut de la família era de colors negre i groc, que s’han fet servir com a colors corporatius per moltes administracions postals de tot el món (recordem el color groc de l’empresa postal espanyola, “Correos”, i el taxis de Barcelona).

A uns 100 m de la porta d’entrada als jardins del castell hi ha el camí de ronda de la Reserva Natural dels Penya-Segats de Duino. Fem el sender direcció nord, Sistiana, paral·leles al mar Adriàtic, amb molts miradors per observar i bancs per seure. Trepitgem roques calcàries i ens envolta vegetació mediterrània i bosc de pi negre, amb una flor endèmica, la centaurea kartschiana o “fiordaliso del Carso”. L’arribada a la badia de Sistiana és una pena perquè han construït un complex turístic impressionant. Anem a la carretera i esperem el bus que ens tornarà a Trieste.