Trieste

Havíem llegit molts llibres i era a la llista de viatges feia dies. Al final agafem un vol a Venècia i d’allà arribem amb tren a Trieste. Al nord-est del país, té 200.000 habitants i és italiana però podria no ser-ho.

Plaça de la Unitat. Trieste. Foto: gloriacondal

Porta d’entrada i sortida de l’imperi austro-hongarès, es nota en l’arquitectura. El 1920 passa a Itàlia, del 1947 al 1954 esdevé “Estat lliure de Trieste” administrat per britànics i nord-americans, i el 1954 torna a Itàlia.

Catedral de San Giusto. Trieste. Foto: gloriacondal

Trieste és una ciutat que estima els escriptors. Arreu, estàtues i bustos: al ponte Rosso del Canal Grande, James Joyce que hi arriba el 1904; l’obra Ulisses és començada aquí. Italo Svevo, Umberto Saba, a pocs metres de la Libreria Antiquaria, el Caffe San Marco, lloc de trobada d’intel·lectuals, com Claudio Magris. I altres que no tenen estàtua, com el triestí Scipio Slataper, la croata Dasa Drndic i l’eslovè triestí Boris Pahor.

Estàtua d’Umberto Saba, Trieste, a pocs metres de la Llibreria Antiquaria. Foto: gloriacondal

Passejar i mirar amunt els edificis i palaus és un plaer. La Plaça de la Unitat, immensa, amb la Font dels 4 continents (falta Oceania perquè quan la van fer encara no sabien que existia). Quasi al davant, el Molo Audace, sempre amb gent passejant. A prop, el Café Tommaseo, el primer local que va servir gelats. Als jardinets del davant, el bust de Rigas Fereos, lluitador per la independència de Grècia que va ser detingut aquí i assassinat quan l’enviaven a Istanbul.

Castell de Miramare. Trieste. Foto: gloriacondal

Última nit al canal. És capvespre. El blau fosc del cel ha tenyit del mateix to les aigües. Tot té el mateix color: edificis, ponts, taules i cadires de les terrasses…

Canal Grande. Trieste. Foto: gloriacondal

L’endemà, quan anem cap a l’estació, passem a veure l’Estàtua de Sissí, molt estimada. Parlava cinc llengües i llegia els clàssics en llengua original. El monument es va fer per subscripció popular el 1912. Són les 8 del matí i al voltant hi ha mantes, bosses de plàstic i restes dels sense-sostre que dormen als voltants. El destí ha fet que l’emperadriu ara tingui la companyia dels més desafortunats de la terra.

Monument de Sissí, molt estimada pels triestins. Foto: gloriacondal

També vam estar a la Risiera de San Sabba i al castell de Duino

Port de Trieste. Foto: gloriacondal

Llibres que han nodrit el nostre viatge:

  • La història de la nostàlgia. Natàlia Romaní
  • La pira al port. Boris Pahor
  • El viatjar infinit, Claudio Magris
  • Suite italiana. Un viaje a Venecia, Trieste y Sicilia. Javier Reverte.
  • Trieste, Dasa Drndic
  • Trieste o el sentido de ninguna parte. Jan Morris

Cafè San Marco. Trieste. Foto: gloriacondal

Advertisement

Quant a Gloria Condal

Som dues dones d'un petit país, Catalunya. Ens agrada caminar, viatjar i la cultura. Two women from an small country, Catalonia. We like travelling and culture
Aquesta entrada s'ha publicat en Viatges per Europa i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Trieste

  1. Miquel ha dit:

    Molt bé.
    Fantàstic!!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s