Una nova visió de Sissí, sense edulcorants. Molts recordem la Romy Schneider de la pel·lícula “Sissí” (1955), de gran èxit. Potser altres han vist la sèrie de Netflix, però aquesta versió de Sissí (Corsage és el títol original) ens dona una nova visió sense concessions.

Nascuda el 1837, filla del duc de Baviera, Elisabet va viure una vida senzilla en plena natura, educada per la seva mare, amb una infantesa allunyada del protocol. Feia senderisme i muntanya, pescava, muntava a cavall, nedava… La mare buscava marit per la seva filla Helena, més gran, i la va presentar a Francesc Josep I d’Àustria però com que també hi va anar Elisabet, l’emperador va preferir aquesta. Es casen el 1854 i de seguida topa amb les regles estrictes de la cort. “El matrimoni és una institució absurda. Una se sent venuda a 15 anys i presta un jurament que no entén, però que ja no pot trencar”. La seva filla Sofia mor quan tenia 2 anys. Per això, i per l’aïllament que sent, cau en depressions constants, transtorns alimentaris…

La pel·lícula de Marie Kreutzer (direcció i guió), situa la història quan ella fa 40 anys. Obssessionada per la seva imatge, feia temps que es tapava la cara amb vels o ventalls perquè no la veiessin. Asfixiada per les convencions, tem la pèrdua de bellesa i el pas del temps, el seu home s’havia allunyat, no li deixava opinar de política i ella marxava sempre que podia. S’està a Madeira, a Corfú i Ítaca, a palaus de familiars i amics (Gran Bretanya, Trieste…) Llegia molt i parlava alemany, anglès, francès, hongarès i grec. Dura, egoista, capriciosa… sovint visitava malalts a l’hospital i al manicomi. El 1889 el seu fill Rudolf es suicida, era l’hereder, casat infeliçment.

Apunyalada per un anarquista italià el 1898, volia ser enterrada a l’illa de Corfú però la van enterrar a Viena, ciutat que sempre criticà. Expliquen que en vida es feia lligar al pal de proa del seu vaixell durant les tempestes, però en aquesta pel·lícula es llença al mar per desaparèixer. Als crèdits finals, dansa un vals solitari en una estança del palau. Ja no porta vel ni en portarà mai més. Finalment és lliure.

Un deu per la protagonista, Vicky Krieps. Podeu veure la pàgina oficial de Corsage aquí. I una recomanació, el llibre VALS NEGRO d’Ana Maria Moix