Salvi Vidal Fortuny, nascut el 23-7-1900 a Mollet del Vallès, en acabar la guerra civil, el 1939, fuig a Prats de Molló i comença una ruta que el portarà per 10 camps de concentració: Bram, Vernet d’Arieja, Mailly, Argelers… i acabarà a les bases de submarins de l’Atlàntic dins l’organització Todt, a Cherbourg. Amb l’arribada de l’exèrcit dels EUA treballa amb ells fins al final de la guerra. Alliberada França, té por de tornar a Espanya. Ésel silenci dels vençuts, que ara rescatem per a la memòria històrica

De família treballadora, casat i amb tres fills, és militant de la CNT i en esclatar el cop d’estat de Franco se’n va voluntari al front. Amb el triomf feixista, marxa a l’exili; el seu fill petit, el Jordi, té tres anys. Arriba a Prats de Molló, on escriu una postal a la família perquè sàpiguen que ja és fora d’Espanya. D’allà el porten al camp de Vernet d’Arieja, on coincideix amb dos molletans, Vicenç Bachs i Lanard. El clima és dur, passen fred i gana. El traslladen, amb Bachs, el 30-6-1939 cap al camp de Mailly, al nord de França, a quasi mil quilòmetres. Per desgràcia, Bachs és enviat a un altre camp i acaba a Mathausen, on mor.

Postal enviada des de Prats de Molló per Salvi, el 1939. J.Vidal

Salvi, enquadrat en el CTE 42, va a parar primer a Radonvilliers i després a Brienne-le-Château, on hi ha un estany d’on s’extreia pólvora per proveir l’exèrcit francès. Però a la França ocupada, els alemanys atacaven i escapa cap al sud per anar al camp de Bram, que acullí més de 1.800 refugiats espanyols que fugien de les zones de combat. Hi arriba el 25-9-1939 i en surt l’11-7-1940, quan l’envien al camp d’Argelers. Allà el classifiquen en un grup de traspàs per enviar-lo a la costa atlàntica, el 10-3-1941.

Camp de concentració de Bram, França. Refugiats fent de barbers. Font: Facebook

El 1940 les tropes alemanyes havien ocupat França, que queda dividida en dues zones. El Govern col·laboracionista de Vichy crea una xarxa de camps, que a partir de l’estiu del 1942 són punt de partida a camps de concentració d’Alemanya, que necessita protegir la costa atlàntica per assegurar subministraments i impedir l’entrada dels Aliats. Per això Alemanya dissenya el Mur Atlàntic, que va del sud de França fins al cap Nord, a Noruega, amb búnquers, bateries antiaèries i bases submarines. L’encarregada dels projectes és l’Organització Todt (OT). La primavera de 1941 inicien el reclutament, començant pels republicans espanyols, a qui s’anomena despectivament rotspaniers (espanyols rojos), que són destinats a les bases submarines de Bordeus, La Rochelle i més endavant, a Brest, Sant-Maloú i Cherbourg, més al nord.

Costes franceses de Normandia i Bretanya, amb els ports de St. Malou i Cherbourg on Salvi va estar

La Marina alemanya, amb els submarins U-Boot, atacava els vaixells Aliats i la base de Brest (Bretanya) era un punt important. Des de l’octubre de 1940 hi arribaven republicans espanyols d’Argelers. Nou mesos després d’haver sortit d’allà, el 14-1-1942, Salvi està en el camp de treball Gustav, a Sant-Maloú, al campament Westmark de l’empresa alemanya Raebel-Werke. Un certificat de treball confirma que va fer de fuster del 14-1-1942 al 16 -10-1943, quan el traslladen a Cherbourg a fer treballs semblants.

Document de TODT (OT) on comuniquen el trasllat de Salvi Vidal de la base naval de St. Maloú a Cherbourg. Font: Josep Vidal

Als Arxius Bad Arolsen, Salvi Vidal és a la llista de treballadors civils forçats dins del capítol de “’Implementació de les ordres de les Forces Aliades sobre la llista de tots els estrangers i perseguits pels alemanys, i documents relacionats”. Eren 348 espanyols que treballaven a Cherbourg.

Carnet de Salvi Vidal Fortuny de l’organització TODT (OT). Font: Josep Vidal

Per sort, el Mur Atlàntic no pot aturar la invasió dels Aliats i el 1944, l’exèrcit americà desembarca a Sant-Maloú. L’OT comença a evacuar gent i molts estrangers deserten. Cherbourg és l’objectiu principal del americans perquè els cal suport logístic per mar. El 26 de juny els alemanys es rendeixen i un mes després, el port acull els primers vaixells americans (els Aliats havien desembarcat a Normandia el 6-6-1944).

Cartilla d’ETOUSA (European Theater of Operations, United States Army). Font: Josep Vidal

En Salvi guarda un document del 30-7-1944 que mostra que treballa per a l’Exèrcit dels EUA i uns mesos després té un salconduit que l’autoritza a circular per la zona i una cartilla de racionament de l’ETOUSA (European Theater of Operations, United States Army).

Mapa on les línies roges indiquen la ruta de Salvi Vidal a França, dividida per la línia de punts lila que marca la zona ocupada per Alemanya i la del govern col·laboracionista de Vichy. Font: Jordi Bertran

Quan els americans marxen, el Salvi és lliure. Va a París a cercar suport com a exiliat i a treballar, però la Segona Guerra Mundial no acaba fins el 8-5-1945 quan els alemanys signen la capitulació davant dels Aliats. Els exiliats espanyols esperen en va que els ajudin a enderrocar el règim de Franco però el dictador continua al poder i Salvi, que té la família a Mollet, decideix quedarse a França perquè té por de tornar. Treballa allà fins el desembre de 1950 i llavors torna. El 28-12-1950 entra per Portbou. Ha estat gairebé dotze anys absent. Troba feina i quan es jubila passa llargues estones amb els avis del Casal Cultural. Mor el 12-7-1982.

Salvi Vidal Fortuny, a Mollet del Vallès. Font: Josep Vidal

Els vençuts anònims no tenen medalles, ni plaques, ni llibres que parlin d’ells. El Salvi, fora de casa, no parlava mai de política. Però un dia de 2020, per casualitat, vam trobar el seu nom en els arxius Bad Arolsen i amb l’ajuda de la família, fem públic el que sabem, un tros d’història d’un molletà exiliat.