Som a la sauna del balneari, a Rocallaura (l’Urgell). No hi ha ningú, però poc després entren dos homes. Allà, tots en banyador, asseguts aguantant la calor, un dels homes ens explica que hi ve sovint, viu a prop, els veïns tenen tarifes especials i li va molt bé per a la salut. Diu que al seu poble parlen un dialecte que acaba moltes paraules en “i”. Ens presenta l’home del costat, que és músic i li demana algun exemple, potser per sentir “la música” de les paraules. I l’home ho fa. És l’anomenat “xipella”, la parla específica d’alguns pobles de la Conca de Barberà, un subdialecte entre el català oriental i occidental en una zona fronterera, que pronuncia “i” en lloc de “e”. En un d’aquests pobles, Solivella, el xipella forma part de l’orgull local, però cada cop queda menys gent que el parli.

El que dóna de sí una sauna… nosaltres marxem perquè ja estem ben suades i després busquem al Google informació del tema. N’hi ha un munt. I entre la documentació que hem trobat, ens quedem amb aquesta frase citada per l’escriptora Carme Plaza: “Mari, lis sopis son calentis. Doncs bufa-lis que seran fredis”.

Olé la riquesa lingüística!