Quan mirem des d’un mirador de Lisboa l’altra banda del Tajo segur que veiem un Sagrat Cor dalt d’un turó, però no sabem què més hi ha. Hem visitat 4 pobles de la vorera del davant per conèixer el passat relacionat amb la pesca, els molins i la indústria naval. Sempre hi hem anat amb ferri, amb la targeta de transports zapping. Des de Cais de Sodré a Cacilhas, Seixal i a Montijo. Des de Terreiro do Paço a Barreiro, amb vistes de l’altra riba, des de la torre de Betlem al parc de les Nacions, tocant al pont Vasco de Gama.

Riu Tajo des de Cacilhas. Pont 25 abril Lisboa. Foto gloriacondal

Cacilhas. 10′. Hi havíem estat fa 22 anys i ho hem trobat transformat, com si no hi haguéssim estat mai, amb força turistes. Des del far caminem per la franja estreta entre el riu i el penya-segat fins a la Quinta Arealva quasi sota el pont 25 d’abril (2 km), una ruta de fàbriques i magatzems abandonats per recordar el passat de la indústria pescadora i de construcció naval del municipi d’Almada.

Cacilhas grafits. Altra riba del Tajo. Foto: gloriacondal

Algunes platgetes, pescadors de canya, jardins, un ascensor per pujar al poble de dalt, alguns restaurants, el petit Museu Naval… Tot destruït, les parets cauen i els grafiters hi han fet feina. Uns rètols indiquen que no hi entris, però ho fem, amb cura. Cares, flors, poemes, un antic rètol que diu “Escritorios”… colors i lletres en un món que no tornarà.

Cacilhas. Antigues indústries abandonades a l’altra banda del Tajo. Foto gloriacondal

Seixal. 20′. Poc turisme i menys ferris. Platgeta i pescadors al costat de l’estació fluvial. Cal caminar uns 12′ fins al centre del poble, pla. Molts blocs de pisos nous i altres que estan fent. Cases baixes, l’església de la Concepció, roba estesa… una escola de windsurf, cafès i bars. En una esplanada, un mercadet de vell, al davant, un vaixell-restaurant però no s’hi veu moviment.

Seixal. Platja. Altra riba del Tajo. Foto: gloriacondal

Arreu, aprofitant la marea baixa, marisquers ajupits recollint marisc. Badem una estona, fem un cafè, tornem al nucli del poble i ens quedem en un carrer interior, on mengem peix espasa i tonyina. Una dona gran s’encarrega de la brasa i ho fa al punt. Cara arrugada i fosca, concentrada en la feina.

Port i molí al fons. Seixal. Foto gloriacondal

Barreiro. 20′. Poc turisme. Destaquen els molins, que es veuen des del riu. Petit museu al Centre d’Interpretació dels Molins, en un vell molí. Fem una ruta vora petites platgetes de sorra fina plenes de petxines. Entre el primer molí i el segon, una casa amb moltes flors, amb un rètol que diu: “A terra do nunca”.

Barreiro. Molins. Foto gloriacondal

Anem fins a l’Escola de Formació Professional, veiem una placeta i l’església del Rosari. A la banda del passeig marítim no hi ha platges, però hem trobat el restaurant Trazvinho, molt bo. Pel nucli antic arriben al Jardí dels Francesos, amb un edifici rosat, seu de la Sociedade Os Franceses. Casetes baixes, antigues, algunes fetes pols, on viu gent senzilla, amb roba estesa arreu, inclosa alguna sissí a la vorera. Ens havien parlat de l’Espai Memòria un projecte de recuperació de la memòria històrica, però estàvem cansades i hem girat cua.

Roba estesa a Barreiro. Foto: gloriacondal

Montijo 25′. Cap turista. Quan baixes del ferri, cal agafar un bus per arribar al nucli urbà. Durant segles s’anomenà Aldeia Galega, però l’any 1930 passà al nom actual. Al s. XVI es van plantejar lluitar contra els continus desbordaments del riu i fer-lo navegable. Les obres van transformar el poble, amb l’arribada d’obrers de fora per treballar-hi.

Montijo. Plaça República. Foto: gloriacondal

Montijo té una gran tradició de corrides i toros. Al passeig marítim hi ha una exposició de plafons sobre un torero famós, Luís Rouxinol. Al Caïs dos Vapores hi ha l’antic edifici del club nàutic, on veiem pescadors de canya i en les terres-aigües enfangades, recol·lectors de marisc. A l’altra banda, un grup de flamencs. Tornant, anem fins al Molí de Maré, rehabilitat, que es pot visitar.

Mapa llocs visitats a l’altra riba del Tajo.

Recomanem visitar el petit Centre del Tejo, a l’estació fluvial de Terreiro do Paço per conèixer més a fons aquests temes.